Del pont d'Itxalenques als Balnearis de Panticosa de les millors etapes del pirineu

Aquest mes d'agost, els dos lakulers que l'any passat vem començar l'aventura de fer el gr-11 fent el tram català-andorra, és varem proposar de fer la resta del camí passant per Aragó, Navarra i País Basc.

L'aventura va començar el dia 29 de juliol al pont d'Itxalenques (pont que està entre Aragó i Catalunya abans d'arribar a la boca sud del túnel de Viella) a on el nostre estimat amic Roger Vives acompanyat pel seu inseperable Xavier Segarra i amb l'Anna Moreno ens van portar amb cotxe fins el punt de sortida. Ens van fer companyia els primers 45 minuts de trajecte fins a l'hora de dinar, una petita migdiada i els uns cap a Igualada i nosaltres motxilla i cap amunt a buscar el refugi d'Anglos. Desprès d'un pujadeta que ens va fer suar vem arribar al refugi lliure que ens va sorpendre gratament. Una cabana força ben arreglada, amb una taula i bancs, a ben a prop un rierol. La resta de la tarda va servir per començar a posar en ordre les coses de la motxilla i a començar a mirar-se i remirar-se les etapes següents.

L'endemà de bon matí va sonar el despertador, fer la motxilla, vestir-se, esmorzar una miqueta i cap el primer coll de la travessa, el coll del Ballibierna per així poder saltar cap a Corones i la Vall de Benasc. La pujada es va fer força tranquil·la amb l'ombra i la fresca sense adornar-nos-en ja erem a dalt. Un cop al coll a fer les trucades de rigor a casa dient que estaven bé, ja que la tarda abans no hi havia cobertura.

Cremeta, menjar alguna cosa i cap avall, tota l'estona amb vistes a l'Aneto per la part sud i també contemplant el Ballibierna, al fons es veuen els Posets que ja hi arribariem l'endemà. Un cop al pont de Corones vem esmorzar una mica més bé, esperar que marxes l'autobus per no menjar-nos la pols i cap avall per la pista. Aquí varem trobar el primer mite del camí, un home que anava amb botes, pantalons llargs, samarreta i barret corren amunt i avall per la pista.

Arribada al Pla de Senarta, plantada de tenda, descans i cap a mitja tarda baixem al càmping d'Aneto a comprar el menjar per les pròximes etapes, la tornada la fem al peu de la carretera, el Jordi aixecant el dit gros amunt i el Toni darrera dels contenadors i "Bingo" el primer cotxe parar i ens puja cap el pla de Senarta. Sopar, contemplar les estrelles i a dormir per demà continuar.

Altre cop a la mateixa hora, despertar-se, vestir-se, recollir tenda, fer-se la motxilla, esmorzar una mica i cap avall a buscar la vall d'Estòs.

Una vall que al començament es fa per una pista encimentada i perdent tot l'encant però en mica en mica es va obrint fins a poder contemplar el perdiguero i més endavant els Posets. Un cop passat el refugi d'estòs es van veure les primeres marmotes, i de ben a prop. Ara ja només ens quedava l'última pujada del dia fins el coll d'Estòs o Port de Chistau, un coll que pensant-nos que ja hi erem fem la conya que se'ns havia fet curt, la nostre sorpresa va ser que quant arribem dalt del coll ens trobem que encara ens quedava mitja hora tres quarts més de pujada, doncs bebem una mica d'aigua i cap a dalt.

Des d'alt el coll veiem el pic del zabre, el bachimala, i cap avall fins a añes cruces per menjar una miqueta i desprès acabant d'arribar al refugi de viadós a on podem contemplar tota la tarda la fantàstica vista que tenim dels Posets. A dormir al refugi semiguardat que hi ha al costat del refugi guardat.

Continuarà...