Excursió hivernal a la primavera (2/10)

Canvi d'hora abans d'anar a dormir, no fos cas que féssim tard. Els despertadors abans de les sis de la matinada, una última revisada de la bossa i cap al lloc de trobada, la plaça del Gassogen Pasqual d'Igualada. Allà haviem quedat a 2/4 de 7 del matí del diumenge 25 de març. Com sempre, entre pitus i flautes emprenem el camí amb retard. Són les 7.
D'Igualada sortim 9 persones, Rosa Maria Molas, Joan Llopart, Xavier Segarra, Magí Tort, Marc Marcet, Roger Vives, Roger García, Antoni Guix i Ricard Sayavera, mentres que hem quedat amb el Jordi Costa i Jordi Carulla a Martinet, on pujarem plegats cap a l'estació d'esqui de muntanya de Lles de Cerdanya.

A l'arribar a l'estació d'esqui ens trobem amb un altre grup d'excurcionistes d'Igualada que també es disposen a l'ascenció de la Tossa Plana de Lles. Mentres ens anem preparant (sembla un carnaval) tots anem comentant que potser no faran falta les raquetes, doncs el paissatge es veu força pelat. De totes maneres les durem penjades per si ens fessin falta. Així, el grup d'onze persones començem a pujar per entre mig del bosc nevat. El paissatge es converteix en una gran motivació per anar ascendint direcció a la primera parada, el refugi del Pradell. Allà tenim una primera i unica baixa. La Rosa M. decideix no seguir ascendit per una dolencia al genoll. La resta, recuperem una mica l'alè i seguim el nostre camí. Els ritmes ja comencen a ser variats per culpa del desnivell que anem acumulant.

Ara parem i ens toca fer un petit mos per a recuperar forces i fer un petit reagrupament. Encara no veiem el sostre a assolir i l'esforç acumulat ja fa estralls entre l'expedició.

De nou emprenem el camí però ara la prudència ens fa estar alerta. La boira comença a ser molt densa i comença a nevar. L'altre grup igualadí ens ve seguint a pocs metres.

Pel capdavant del grup, el gruix de neu fa que cada pas costi més d'obrir traça per l'acumulació de neu que hi ha en alguns llocs. Pot arribar al genoll en moltes ocasions. La visibilitat ens fa una mala passada, ja no distingim el que és el cel i que la neu de terra.

Tot aquest esforç ha tingut la seva gratificació i anem arribant al cim. El temps és força dolent i la neu cada vegada amb més abundancia, fet que ens fa afanyar-nos per agafar alè, fer un petit mos i fer-nos la foto de rigor. A les dues i set minuts podem dir ... objectiu complet! Ara el descens, que hem d'empendre amb desició per evitar que l'acumulació de neu borri la traça a l'ascenc. Alguna caiguda pel gel i alguna altre d'inesperada fan que la majoria de l'expedició vagi a parar un cop o altre pel terra. Sempre hi ha algú amb sort que s'en salva!

Ja som al refugi, on ens trobem l'altre expedició igualadina, que ha decidit fer-se endarrera vist el mal temps que ens acompanyava, i pensat fredament no ha estat una mala desició. Últim glop d'aigua i cap al cotxe. Només ens queda una baixada pel mig del bosc nevat, una imatge fantàstica.

Al cotxe ens espera la Rosa, que també ens diu que ha nevat força per l'estació d'esqui. Ens canviem de roba i ens posem més comodes i anem a dinar. Ja són les cinc de la tarda quan arranquem els cotxes cap al bar de Martinet a fer un entrepà calent. De nou ens segueix l'altre expedició igualadina.

Als cotxes, carretera i direcció Igualada! Ens parem? Un accident? sí! Un accident ens fa tenir una paradeta d'hora i mitja, la que aprofitem per sortir dels cotxes i fer una mica d'espectacle lakuler, doncs hi ha una frase que diu .... AVUI HI HAURÀ MERDER, EL LAKUL ÉS AL CARRER! Ara imagineu

Ara toca que al següent cim encara siguem més. Anima't! Que no ets de la colla del lakul? Cap problema! Quants més siguem més riurem!

Ja hem arribat a les 1.000 visites

Des de que vàrem iniciar el nostre bloc a finals del mes de gener d'enguany, han sigut moltes les visites que hem tingut. Tot i que el comptador no hi és des del primer dia, ja hem arribat el número de 1.000 visites.

Gràcies a la mateixa pàgina que ens facilita el comptador de visites, podem saber des d'on ens visiten, quin navegador fan servir, el tràfic diari, el tràfic mensual...

Sabem que la gran majoria de gent que ens visita ho fa amb l'idioma castellà però també hi ha un gran percentatge en català. També hem tingut visitants de la Xina o dels EUA.

Aquí us deixo unes quantes gràfiques:

Tràfic per hores durant l'última setmana:

Visites per dia l'últim mes:
















Tràfic mensual:

Pont de la Figa 2007

Ja és tradició, i que duri, que el pont de l'1 de maig celebrem la nostra festa grossa. Aquest any anirem a l’alberg Olakueta, situat a Berrriz (Durangaldea), on esperem celebrar els nostres deu anys com cal. T'hi apuntes?

DURANGALDEA

La comarca de Durangaldea, ubicada al cor de Biscaia, està considerada com una de les més belles de la comunitat autònoma basca. Els municipis que la composen són: Abadiño, Amorabieta-Etxano, Atxondo, BERRIZ, Durango, Elorrio, Garai, Iurreta, Izurtza, Mallabia, Mañaria i Zaldíbar.

Descarregar mapa de la comarca de DURANGALDEA

BERRIZ

PROVINCIA Biscaia
COMARCA Durangaldea
SITUACIÓ: S’arriba en cotxe per la carretera Bilbao-Donostia (N-634) agafant la sortida cap a Berriz, situat a 35 km de Bilbao, a 28 km de Vitoria, a 54 km de Donostia.
El municipi de Bérriz el conformen varis barris que s’ubiquen en les petites valls que es formen a la falda sud de l’Oiz. El nucli principal es Berriz Olakueta situat al vora de la carretera nacional que recorre la vall del riu Ibaizabal, en aquesta vall surt l’afluent Zaldu que va en busca del pas direcció a Guipúscoa. Els altres nuclis (antigues confraries) que composen el municipi son; Andikona, Eitua, Okango, San Lorenzo i Sarria.
Per més informació: clica aquí.
L’alberg OLAKUETA, és o n estarem allotjats durant el pont de maig (del 28 d’abril a l’1 de maig)

DISTANCIA: Segons el web mappy, 567 km, a 5h i 32m amb el recorregut Igualada-Berriz.
SITUACIÓ: A Berriz a 7 km de Durango, al costat de l’església.
DIRECCIÓ: Plaza Elizondo, 4-5-Berriz.
FOTOS:

Supersticions!

La superstició és un terme usat per referir-se a un conjunt de creences que poden estar basades en la fe, o relacionades amb el pensament màgic, per mitjà del qual el practicant creu que el futur, o la vinguda de certs esdeveniments, poden ser influïts per alguna de les seves creences.
Els crítics argumenten que la superstició no està basada en la raó, sinó que neix dels sentiments religiosos que són mal dirigits o enfosquits, la qual cosa du en alguns casos al rigor d'opinions o pràctiques religiosos, i en altres casos a creure en fets extraordinaris o en encanteris, presagis i pronòstics. Moltes supersticions poden ser producte d'entendre malament la casualitat, o les estadístiques. (Viquipèdia)

Existeixen infinitat de supersticions, com no passar per sota una escala, no deixar les tissores obertes, que s'et trenqui un mirall, el color groc, que et caigui el saler, tocar fusta, ...

Quines superticions o manies teniu vosaltres?

10 ANYS 10 CIMS (SORTIDA 2/10)

TOSSA PLANA DE LLES (2916 metres) i pic Setut (2.867 metres)

La Tossa Plana de Lles és la segona muntanya mes elevada de tota la Cerdanya, superada únicament pel Carlit (Cerdanya francesa) que és 6 metres més alta. Tot i això, és la menys freqüentada de las quatre que sobrepassen els 2.900 m (Carlit, Puigmal, Puigpedrós i la pròpia Tossa), cosa que es un clar contrasentit ja que gaudeix d’un accés ràpid i fàcil per la seva vessant meridional.
Des de la seva cima, s’observa un panorama molt extens, potser un dels millors de tota la Cerdanya. Es pot veure, en un dia clar, La Maladeta, el Posets, el Perdiguero, la Pica d'Estats, les muntanyes d’Andorra, el Carlit, i fins i tot, el Canigó. Al sud es divisen els contraforts septentrionals de la serra del Cadí i gran part dels Prepirineus.

SORTIDA I ARRIBADA:
Es sortirà a les 7 hores del matí, des de la plaça del gasogen, direcció a La Seu – Lles de Cerdanya. Cap a les 10 arribarem al refugi Cap del Rec (1.940m), on iniciarem l’ascensió.
Un cop finalitzada l’ascensió es dinarà de menú en algun restaurant de camí de tornada, i posteriorment es tronarà arribant cap al vespre a Igualada.

DADES D’INTERÈS:
Refugi Cap del Rec – 1.940 metres
Refugi de Pradell - 2.115 metres - 1h
Pla de les Someres - 2.328 metres – 1h 20'
Pic de Setut - 2.867 metres - 2h 25'
Tossa Plana de Lles - 2.916 metres - 2h 45'
Pla de les Someres - 2.328 metres - 3h 45'
Refugi de Pradell - 2.115 metres - 4h
Refugi Cap del Rec – 1.940 metres – 4h 30’
Desnivell: 815 metres
Distància: 7,35 km

TRACK GPS:
Descarrega-te’l a la pàgina de Palau Robert

Per qualsevol cosa, no dubteu en posar un comentari, en aquesta notícia, o escriure un mail a la SELK (jordi_cb@hotmail.com)

SELK – Secció excursionista del Lakul

Torna la temporada Moixiganguera

Aquest divendres passat van tornar a engegar els assaigs dels Moixiganguers d'Igualada. Enguany hi hagut canvis en l'equip tècnic, sent el cap de colla el Miquel Bernadí, el segon cap de colla el Pau Mestre, cap de pinyes Antoni Esteban i cap de canalla Mont Marimón. Enguany hi dos membres del lakul dins de l'equip tècnic, el Roger Vives dins l'equip de pinyes i el Toni Guix dins de l'equip de canalla.

La primera actuació serà el dia 22 d'abril, per celebrar el dotzè aniversari de la colla. Per aquesta actuació encara falta molt de temps i és per això que els assaigs són molt importants per començar a posar a punt els castells de 7 i així començar la temporada amb bon peu. El nou cap de colla té força ambició i no descarta anar a fer castells nous.

També estaria bé que molta gent de la colla del Lakul que té la camisa a l'armari, li tregues la pols i se la poses, tant sols en ocasions com l'aniversari, festa major, Montserrat i la diada, però si a sobre s'anima a venir els assaigs i a més actuacions millor que millor.

Per fer una mica de memòria els assaigs són els dimecres de 8 a quarts de 10 del vespre i els divendres de 10 a 12 de la nit, i el local està situat al carrer caputxins s/n, darrera del casal d'avis.

Doncs vinga tots de color morat i fer-la ben grossa aquesta temporada!!!!

Aquest diumenge tots contra l'actual Pla Director

Com alguns ja sabeu la Conca d'Òdena està en peu per no deixar-se trepitjar per un pla director fet per quatre persones, que no coneixen la nostre realitat.

Ens han fet un Pla director de durada fins el 2026, el qual destrossa tot el voltant de la conca i que només coneix la cultura del ciment i del totxo. Ens volen endinyar la gent que està farta de viure a Barcelona i convertir-nos amb una part més de la zona metropolitana de Barcelona. A més, no ens soluciona de res el transport públic fins a la ciutat comtal, ja que segons el pla director haurem d'anar amb tren fins a Manresa i tardarem si fa no fa el mateix temps que l'actual carrilet. Tampoc no respecta la pagesia, ni els espais verds.

Per a tot això i més, aquest diumenge es fan una serie d'actes populars per reindivicar la retirada del Pla director i fer-ne un altre que estigui en compte l'opinió dels habitants de la Conca d'Òdena.

Els actes són els següents:

Diumenge, 11 de març

9:30 h. Concentració a l'aparcament de darrera dels Mossos d'Esquadra d'Igualada i pujada per la carretera de les Maioles.

10 h. Botifarrada per tothom (2€)

11 h. TALLADA de l'AUTOVIA A2, Sortida 554

12 h. Caminada per la zona efectada pel Pla Director

14:30 h. Arribada a Igualada

Organitzen:

Plataforma contra el Pla Director de la Conca d'Òdena

Salvem l'Anoia

Unió de pagesos

En la part vermella és el que segons el Pla Director és sól industrial i urbanitzable

La música dona vida

Per tots es coneguda la manca de bona música de forma continua a la capital de l'Anoia (actualment ja no sabriem si col·locar-la a la futura vegueria centre, vegueria Penedés, ...), en forma de concerts en viu. Des de l'ajuntament només es potencia portar un parell de grups de renom per la festa major (tercera setmana d'agost, normalment) i Anòlia ja està tot el públic content, i sembla que això no és així. El públic anoienc, a l'igual que el de la resta de Catalunya està fart de veure com en lloc d'anar augmentat la quantitat de sales on poder escoltar música en directe, aquestes van desapareixent per motius variats. Des d'aquí també demanem PROU AGRESSIONS A LA CULTURA.

Ja fa un temps que està funcionant una sala de concerts, La Sala, que és l'antic teatre Mercantil reconvertit en espai per a concerts, sala de comedies i discoteca. Aquest espai té una bona cartellera i per totes les edats, fet força important. De tots depent que el seu funcionament sigui exitós, i no només pel ben estar econòmic dels seus propietaris, sino per la riquesa cultural que aquesta ens proporciona.

Per altra banda, també trobem El café Foment on es programen concerts a una escala més reduida, i fins fa un temps també podiem trobar El Café, que va tancar a finals del 2006.

Enguany, per la FM'07 ja sonen noms, com els La Troba kun-fú i Gertrudis. Pel que fa a Anòlia, sembla ser que estarà enfocada a un estil més rumbero, i ja sonen els Xerramequ Tiquis Miquis.