Ja s'ha iniciat l'activitat "10 anys 10 cims"

Aquest diumenge passat, es va iniciar l'activitat programada per la SELK de cara a celebrar els 10 anys del Lakul. Aquesta activitat consta de pujar 10 cims durant l'any per tal de commemorar els 10 anys que fa del nostre primer local. Per començar, es va triar un cim no gaire lluny de casa, i per això ens hem vàrem anar cap al Baix Penedès a fer el sostre comarcal, la Talaia de Montmell.

A les 9 del matí es va quedar al lloc habitual de concentració prèvia a qualsevol sortida, a la plaça del gasogen. Un cop allà, alguns amb més retard que d'altres, vàrem agafar els cotxes i carretera i manta, direcció cap a les quatre carreteres. Un cop arribats a la rotonda de davant del restaurant de Sta. Maria de Miralles, va arribar el primer dilema, cap a on tirar? o cap a la Llacuna o cap a Querol, i com que el cotxe que guiava no hi anava el nostre amic Magí Tort, van triar la carretera amb més curves, a veure si d'aquesta manera aconseguien fer-li treure el sopar del dia anterior. Però el Magí va aguantar estoicament fins el final, desprès de passar 50mil revolts vam arribar el lloc per deixar els cotxes i començar la nostra excursioneta, però abans el Magí va fer un intent de treure el sopar.

Una vegada tots amb la motxilla a l'esquena i ben preparats vam començar la nostra ascensió a la Talaia. Al cap d'uns 15 minuts de pujada vàrem ensopegar amb la primera sorpresa que ens tenia guardada la muntanya, el pi de les tres soques. Allà el Magí si que va deixar el sopar, amb un sorolls que em van fer recordar la matança del porc. Un cop tot fora i amb les fotos fetes vàrem continuar cap al cim. Amb poca estona vàrem ser a dalt i d'aquesta manera poder contemplar la fantàstica vista que feia, l'únic problema que vem trobar va ser el fort vent que feia. Tot i el vent es van fer les fotos, un petit brindis amb moscatell, i el joc d'endevinar quins pobles eren els que veiem.

Tot seguit, vam anar baixant fins arribar a un coll des d'on començarem a pujar cap el castell de Montmell. Una altre petita parada de rigor per contemplar les restes del castell i poder fer quatre fotos.

El nostre descens va continuar muntanya avall, fins que vam veure l'ermita de Sant Miquel a sobre nostre, això volia dir que no anavem per bon camí, però per sort trobarem un trencall a que ens duia. Parada i fonda. Una bona estona per esmorzar (a quarts d'una del migdia). Des d'aquí tranquilament i per pista continuarem fins arribar al punt de sortida on i teniem el cotxes.

La tornada per carretera va ser més tranquila, ja que vam passar per carreteres diferents i el sopar estava al costat del pi de les tres soques.