La calçotada

A les 9 del matí ja van quedar un grupet de membres intrepits del lakul per anar a Can Fuster amb bicicleta. I a les 12 del migdia van quedar la resta al punt de trobada de la colla del Lakul, la plaça del Gasogen. Els dos grups es van trobar pels volts de la una del migdia a Canaletes, una bona hora per començar a fer el dinar. En un moment la gent es va posar a fer el foc, mentre un altre grupet es dedicava a enfilar els calçots, i la resta com no, asseguts i fent petar la xerrada. Un cop els serments ja cremaven amb empenta va ser el moment de posar-hi els calçots. Un cop cuits els calçots i posats en farcells de paper de diari, es va aprofitar per fer el vermut i d'aquesta manera començar a omplir la panxa. Mentrestant a les brases no parava la producció, ara era el torn de les botifarres, la cansalada, els xoricets, la botifarra negra i la carn de be.

Com que el dia acompanyava es va decidir de fer el tiberi a fora de la casa, d'aquesta manera ens podiem asseure tots junts a la taula. Ja ben tips va ser el moment d'aprofitar la poca llum del sol que quedava per fer-nos la foto de família (veure al final del bloc), i desprès la sobre taula ja a dintre de la casa, amb el café, la copa i el puret que més d'un es va fabricar ell mateix.

La tarda va servir per fer el que més ens agrada, xerrar i fer com tantes i tantes tardes passades al lakul a on parlavem sense parar, mentre uns quants es van decidir a jugar a un nou joc (com diu l'Albert R. som una mica freaks).

Ben aviat es va fer la hora de la tornada cap a Igualada, cansats, amb la planxa plena i amb la sensació d'haber passat un bon diumenge entre la colla d'amics, que per reunir-nos tots costa lo seu.