Selecció Catalana!

A les 3.15 de la matinada del dissabte 29 de desembre, 4 lakulers i altra gent simpatitzant de la Penya Bon Rotllo de les Seleccions catalanes a l'Anoia, sobretot de la colla de la Quadrilla, vam marxar rumb cap a Bilbao per presenciar l'Euskal Herria - Catalunya i gaudir d'un dia ple d'activitats. I així va ser. Aquest any l'autocar portava el nom d'Oriol Solé Sugranyes, en homenatge a aquest lluitador que va morir al País Basc víctima dels trets de la Guàrdia Civil l'abril del 1976.

A les 11 del matí ja corríem per Bilbao i vam gaudir a la carpa el Arenal de pallassos per als més infants, tot en euskera i després d'exhibicions vàries, com la de l'aixecament de pedra, mentre podíem anar bevent i veient el caràcter festiu i reivindicatiu amb que s'ambientava la zona. També vam anar fer una volta pel centre comercial, que pel Pont de la Figa ja hi vam passejar, per tornar a les Carpes i comprar el dinar, a base d'entrepans.

El fred hi era present, però anant a prendre el cafè cada 3 horetes ja anava bé per entrar en calor, i el Segarra semblava que busqués fer punts de mite llançant la tassa sobre els festucs. Una altra manera de combatre el fred va ser caminar. Caminar molt. Des de les Carpes fins a on començava la Manifestació Nacional: "Una Nació, Una Selecció" - "Nazio Bat, Selekzioa Bat", tornant cap a la zona de les Carpes i després cap a Sant Mamés, lloc del partit. Aquest va començar a les 20:30 i el camp va estar ple de gom a gom i fou un espectacle, tant esportiu com reivindicatiu. Com sempre hi havia els quatre eixelebrats que no paraven de tirar petards i encendre bengales, i una vegada va acabar-se aquest es va veure una de vidre pel terra que feia por, però la palma se l'emporta la zona de Carpes una vegada acabat el concert de Betagarri a quarts de dues (us falta saber reutilitzar, i algun lavabo públic tampoc estaria malament). Podríem dir que la ría ahir va pujar de nivell.

Molta felicitat portaven ahir els bascos i basques a sobre. Pot ser que l'empat els donés gust de victòria o és que tenien moltes ganes de passar-s'ho bé després de tots els esdeveniments polítics que estan succeïnt últimament. I els catalans participàvem també de la festa però més com a espectadors, i aquests no paraven de parar-nos i saludar-nos pel fet de tenir una lluita comuna. Així, amunt i avall, cantant i cridant, el fred per una estona, se'n va anar. Però esperant el bus va tornar. I fort.