Maaaaaaambo!

Ja en són vuit!

Segueix el ritme ascendent, el lakul no para de tocar el cel i obtenir, com a regal extra, la grata vista del nostre país. Aquest cim ha sigut el vuitè dels deu que s'han d'assolir enguany.

Bassagoda

L'aventura es presentava llarga i cansada, i així va ser. Vam empendre la marxa a les set del matí des d'Igualada, on 10 lakulers, el sr. Josep Esteban i l'Ashky (el gos del Roger Carulla i l'Esther Copons) ens encabiem en tres cotxes. Una bona estona de carretera, uns cafetons per obrir els ulls encara cansats de la nit anterior i arribem a l'aparcament de Sant Aniol. Allà iniciem l'excurció. Són les 10 i 10 del matí, una mica tard.

L'inici del trajecte s'inicia amb alegria, envadalits pel bonic paisatge i per un riu que ens acompanya fins casi Sant Aniol, on mengem i on escoltem les anècdontes del Jordi i el Toni de quan van fer nit allà en plena tempesta en la seva aventura del GR11. L'Ashky no para quiet, va de cantó a cantó jugant amb tothom.

Fotos per aquí, fotos per allà! Tot és digne de ser retratat i guardat com a record. Val la pena! Seguim caminant, ara per una bosc frondòs, espès i molt verd. Pujades amb ziga-zaga que ens fan ascendir ràpidament. Alguna parada necessaria per a reagrupar-nos i beure aigua, doncs fa molta calor i endavant.

Són la una del migdia. Arribem a Can Principi i ja veiem el cim a coronar. Encara queda lluny. L'Ashky ja no juga tant, però segueix ben valent. Caminem una horeta més i ara si som a escassos metres del cim, però ens toca grimpar una miqueta. Un problema! L'Ashky no sap grimpar! A coll s'ha dit! Quina cara a por que fa l'Ashky, i el Roger segueix atent la jugada! Una mica per aquí, una mica per allà i ja es dalt! Per fi!

Hem fet el cim! La vista és genial! Es veu el Cap de Creus, l'estany de Banyoles, el Canigó, i una gamma de colors d'aquells de postal! Impressionant! Trucades de rigor a la familia o parelles, entrepà, aigua, una mica de conya i la gran foto! Masses càmares.

Emprenem la baixada, però i l'Ashky? Fa una cara de por ... Tu agafa'l per aquí, tu agafam a mi, tiba per allà i ja està. Ja podem seguir caminant.

Són les cinc de la tarda i el barça ja juga! Uns l'escolten i fan d'amplificador per la resta de l'expedició. Gol, gol i ja som a Ca n'Agustí! Mirem el mapa i decidim anar per on no tocava, que hi farem. Quatre herbes, una mica ajupits i ja són al bosc de castanyers, on n'agafem unes quantes per fer-nos a casa. Ara la pista de baixada ja es fa llarga tan per l'Ashky com per tots nosaltres, però per fi arribem als cotxes! Canvi de roba i calçat i goooool del barça!

Ja som als cotxes, cansats però satisfets de les nou hores de trajecte. FELICITATS AMICS!

+fotos: aquí i aquí