dimarts, 30 d’octubre del 2007

La Castanyada

Quan arriba la tardor, i el temps del fred comença a dibuixar-se a l’horitzó retornen les festes a la vora del foc. En el nostre calendari, la Castanyada i la menja de panellets són uns costums que, malgrat haver perdut el seu caràcter d'ofrena funerària original, segueixen complint una important funció social.


La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada, o a altres dies propers. Com el halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funeràia. Consisteix en un àpat en que es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes. En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada.
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Caminem

LES AGUDES 1.703m – Turó de l’Home 1.706

9è cim – 10anys10cims

Aquesta és una ruta amb una gran varietat de camins… Grimparem per crestes, enfilarem corriols, endinsarem els peus en les fulles acumulades en pistes gaire be oblidades i passarem per “camins de cabra” on només algunes fites disperses donen testimoni que algú ha tingut la idea de passar per on passem nosaltres.


- Dia: Divendres 2 de novembre de 2007
- Sortida: Plaça del gasogen – 8 hores (a confirmar)
- Arribada: A confirmar (voltants de les 16 hores)
- Que cal portar: Esmorzar, dinar (a confirmar)

- Pujada acumulada: 845 m
- Alçada mínima-màxima: 1165-1707 m
- Distància aproximada: 10,2 km
- Temps aproximat sense parades : 3h 40m
- Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX




La ruta és circular i consta de 5 trams diferenciats pel tipus de camí. Des de l’aparcament de l’àrea de Ferreres fins a l’inici de Castellets ens mourem per petits camins endinsant-nos per fagedes. De Castellets a les Agudes caldrà que grimpem i, tot i no ser un camí gaire complicat, si que cal anar amb compte d’on posem els peus sobre tot si el temps és humit (hi ha la variant groga i la lila què és més fàcil). El tram de les Agudes al Turó de l’Home es fa per un petit camí que ressegueix la carena de forma còmoda. Tot seguit el camí canvia i ens endinsem per la fageda tot passejant, ja de baixada, per pistes molt poc trepitjades (i amb gens de trànsit ja que diferents esfondraments les han fet inaccessibles als vehicles).


El darrer tram abans de tornar a reprendre el camí de l’aparcament consisteix en travessar el Sot del Pont Gran. No sabem si mai hi va existir de pont en aquest tram, però és ben cert que un pont aniria molt be per travessar el precipici solcat per aquest sot. Nosaltres tindrem que enfilar-nos per un petit corriol i rodejar el precipici amb molta cura de vigilar on posem els peus… Aquí unes petites fites ens indiquen que no som els únics que hem gaudit d’aquest indret.

En definitiva, aquest és un recorregut circular molt variat i entretingut que evita haver de tornar pel mateix camí per on hem pujat. Cal estar avesat a caminar per llocs estrets i a grimpar una mica però paga la pena fer aquest camí.



Informació extreta de: http://www.senderisme.tk/

dimecres, 17 d’octubre del 2007

Els Moixiganguers a la màxima

El proper diumenge 21 d’octubre, els Moixiganguers d’Igualada actuaran a la plaça del Monestir de Montserrat conjuntament amb els Xicots de Vilafranca, els Castellers de Vilafranca i els Castellers d’Esparreguera, per celebrar-hi l’esperada trobada anual.
És en aquesta trobada on, ja en repetides ocasions, els camisa morada d’Igualada han pogut dur a terme els seus millors castells. Aquest any però, la colla vol fer un pas històric i superar el seu sostre amb l’esperada torre de 7 (2 de 7). Tal com s’han anat desenvolupant els darrers assajos, es respira un aire esperançador ja que han estat capaços de carregar i descarregar la torre de 6 neta (o sigui sense la pinya).
Tot i això, l’èxit d’aquesta propera actuació dependrà en gran part de l’assistència de tota la gent que vulgui tirar endavant aquest projecte i de la que s’hi vulgui afegir.
- font: www.moixiganguers.cat

dijous, 11 d’octubre del 2007

Maaaaaaambo!

Ja en són vuit!

Segueix el ritme ascendent, el lakul no para de tocar el cel i obtenir, com a regal extra, la grata vista del nostre país. Aquest cim ha sigut el vuitè dels deu que s'han d'assolir enguany.
Bassagoda
L'aventura es presentava llarga i cansada, i així va ser. Vam empendre la marxa a les set del matí des d'Igualada, on 10 lakulers, el sr. Josep Esteban i l'Ashky (el gos del Roger Carulla i l'Esther Copons) ens encabiem en tres cotxes. Una bona estona de carretera, uns cafetons per obrir els ulls encara cansats de la nit anterior i arribem a l'aparcament de Sant Aniol. Allà iniciem l'excurció. Són les 10 i 10 del matí, una mica tard.

L'inici del trajecte s'inicia amb alegria, envadalits pel bonic paisatge i per un riu que ens acompanya fins casi Sant Aniol, on mengem i on escoltem les anècdontes del Jordi i el Toni de quan van fer nit allà en plena tempesta en la seva aventura del GR11. L'Ashky no para quiet, va de cantó a cantó jugant amb tothom.

Fotos per aquí, fotos per allà! Tot és digne de ser retratat i guardat com a record. Val la pena! Seguim caminant, ara per una bosc frondòs, espès i molt verd. Pujades amb ziga-zaga que ens fan ascendir ràpidament. Alguna parada necessaria per a reagrupar-nos i beure aigua, doncs fa molta calor i endavant.
Són la una del migdia. Arribem a Can Principi i ja veiem el cim a coronar. Encara queda lluny. L'Ashky ja no juga tant, però segueix ben valent. Caminem una horeta més i ara si som a escassos metres del cim, però ens toca grimpar una miqueta. Un problema! L'Ashky no sap grimpar! A coll s'ha dit! Quina cara a por que fa l'Ashky, i el Roger segueix atent la jugada! Una mica per aquí, una mica per allà i ja es dalt! Per fi!
Hem fet el cim! La vista és genial! Es veu el Cap de Creus, l'estany de Banyoles, el Canigó, i una gamma de colors d'aquells de postal! Impressionant! Trucades de rigor a la familia o parelles, entrepà, aigua, una mica de conya i la gran foto! Masses càmares.

Emprenem la baixada, però i l'Ashky? Fa una cara de por ... Tu agafa'l per aquí, tu agafam a mi, tiba per allà i ja està. Ja podem seguir caminant.

Són les cinc de la tarda i el barça ja juga! Uns l'escolten i fan d'amplificador per la resta de l'expedició. Gol, gol i ja som a Ca n'Agustí! Mirem el mapa i decidim anar per on no tocava, que hi farem. Quatre herbes, una mica ajupits i ja són al bosc de castanyers, on n'agafem unes quantes per fer-nos a casa. Ara la pista de baixada ja es fa llarga tan per l'Ashky com per tots nosaltres, però per fi arribem als cotxes! Canvi de roba i calçat i goooool del barça!



Ja som als cotxes, cansats però satisfets de les nou hores de trajecte. FELICITATS AMICS!
+fotos: aquí i aquí

divendres, 5 d’octubre del 2007

Ens deixaran ser lliures?


Free Burma!

Titulars! Crema la corona?

Convocada per demà una manifestació contra les detencions per cremar fotos del rei (veuanoia.cat)

Més protestes contra la monarquia, ara a les universitats (vilaweb.cat)

Llibertat amb càrrecs per les 9 persones que van cremar fotografies dels reis (Avui.cat)

Suport de VdC - CUP als encausats per la crema antimonàrquica (Vila de Capellades)

Rebuig borbònic també a l'Anoia (bonrotllo.cat)

Cremen més fotos del rei i pengen pel coll un ninot amb corona a la UAB (racocatala.cat)

dilluns, 1 d’octubre del 2007

VACANCES 2007, DESTINACIÓ: GALICIA

Jo hi havia estat de petitona però els meus records nomès eren vaquetes, camps verds i casetes de quatre potes (hórreos) així que tocava actualitzar la memòria.
Estada: Del 28/07 al 05/08

Sortida el 28/07 de bon matí, 4 persones (Roger C, mi menda, l’Esther, una parella d’amics de Montblanc, el meu cotxe i la caravana del meu pare.

Fem parada i fonda la primera nit a Donostia, sopem a base de tapes variades, el típic xacolí i de copes per la capital vasca.

L’endemà reprenem el viatge, passem per Santillana del Mar, emblemàtic poble conegut per les seves famosíssimes coves d’Altamira.

Entrem a Galicia pel Nord, Ribadeo, arribem a la platja de les Catedrais, impressionant platja, rep aquest nom perquè en baixa mar queda al descobert tot un conjunt de penyasegats foradats que formen els arcs d’una catedral i on s’hi pot llavors accedir caminant, fins que novament torni a pujar el nivell de l’aigua.

Passem la nit en un camping a Foz, continuem ruta pel Nord, arribem a la Punta de Estaca de Bares, on podem gaudir d’unes vistes espectaculars de la costa gallega.

Reprenem camí cap a Cedeira, Valdoviño, Ferrol, Pontedeume i Sada on fem parada a primera línia de platja per passar la nit. Copetes, jocs de cartes i a dormir.
Tercer dia: Arribem a un camping de Razo on deixem la caravana amb la intenció de passar uns dies per la zona, així doncs agafem el cotxe i comencem visitant Malpica, Laxe, Camariñas on es trova el Cabo Vilan, lloc on hi ha emplaçada una placa homenatge als percebeiros i pescadors morts a la mar.



Foto: Fixeu-vos que el terra es farcit de percebes







Visitem Muxia, Dumbria, Cee, Corcubión, Fisterra, Carnota (on trobem un dels hórreos més llargs de Galicia, 35 m de llargada, impresionant), i finalment Muros, una bonica població marinera estil medieval on vàrem poder disfrutar de cants i balls regionals.


Quart dia: Visitem Corunya, la seva Torre de Hércules, el Castell de St. Anton, el casc antic i la seva principal plaça dedicada a Maria Pita. Acabem sopant en una típica tasca gallega, mmmm.

Cinquè dia: Reprenem camí cap al Sud altre cop amb la caravana en direcció Vilanova de Aroussa, passem per Santiago de Compostela, visita obligada a aquesta població tant i tant coneguda per les seves pelegrinacions.

Passem per Cambados, la Illa de Arousa, Ogrove, Sanxenxo, Raxo i Combarro, aquest últim és una curiosíssima població costera, ple de carrerons curiosos, i on podem trovar els hórreos a tocar de l’aigua, excel.lent el pop i els licors artesanals.

Sisè dia: Anem baixant cap al Sud, visitem Tuy, població amb una extraordinaria catedral medieval, a l’altre banda del riu, arribem a Valença do Minho, petita població portuguesa totalment fortificada, menjem un arròs caldós de vici.

Continuem ben tips cap a Aguarda, Baiona i al vespre a Vigo on ho acabarem de rematar amb una mariscada acompayada d’un bon vinet: L’albariño. Acabem la nit disfrutant del concert de Manu Chao.

Setè dia: Visitem la ciutat de Pontevedra on casualment estant de festes i on podem veure tot el jovent amb diferents camisetes depenent de quina colla pertanyen i que es dediquen a mullar-se els uns als altres amb aigua o vi.
Acabem el viatget amb un tranquilet sopar vora el mar al capritxós poblet de Combarro.

Vuitè dia: Tornada per l’interior de la península visitant un petitíssim poblet de la provincia de León, anomenat Sant Felix de la Vega, on hi tenim estiuejant un amic de Montblanc, nascut en aquest poble. Sorpresa.
Reprenem el viatge i cap a caseta.

Aiii! Ens va quedar per conèixer la Galicia rural de l’interior.

Esther i Roger