dilluns, 11 de juny de 2007

Ja en portem cinc!!!!

El passat diumenge dia 10 de juny vàrem conquerir el cinquè cim d'enguany, el Canigó. La sortida començà dissabte a les 8 del matí, marxant uns quant lakulers direcció Thuès entre Valls (La France) i arribant a Les Gorges de la Carança.
L'excursió és molt i molt xula, la recomanem a tothom.
Primer una pujadeta i després de cop i volta, t'endinses a la vall, passant per una cornissa perfectament adaptada, escales i passarel·les que voregen les parets i a sota els peus, el riu.
Després de dinar, la pluja, molta pluja. Un espectacle genial de llamps i trons i una tornada als cotxes talment com polls xops... i de cop i volta... On és el Magi? Clar! "Costa corrent ixò no puria" i el mes fort de tot!! "Useu quivocat camí vatrus" Toma xaval!! Realment és l'ànima eh!
Desprès instal·lació al càmping de Casteil. Aneu-hi sense pensar-vos-ho.
El Garcia i el Toni s'incorporen amb la motxilla oblidada del Jordi.
Unes bones dutxes d'aigua calenta i encarregar taula per sopar i veure el Barça. La resta de la tarda va servir per visitar el bonic poble emmurallat de Vilafranca de Conflent, molt turistic.
Cap a quarts de nou ja erem al bar del càmping a punt de sopar i veure el Barça gràcies a Messier Richard (que no és el licor Ricard eh Albert!!), que ens van deixar el seu portatil, i gràcies també, als supergenisdelainformàticalakulers, el partit es va fer visible a través d'internet per la cadena Azerbayan amb el so de RAC1.
Mentre el Barça feia de les seves, ens van oferir un agradable i sorprenent sopar que va constar de sortit d'amanides, pasta amb espinacs i una cuixa d'ànec amb ceba confitada i cafès, bé... si és que aquell líquid marró aigualit en podia rebre l'atribut.
La veritat, però, és que va ser molt bo i tothom va quedar molt tip.
L'endemà a quarts de set del matí el despartadors van tocar diana, una mica d'esmorzar, carregar el menjar i les cantimplores i cap els cotxes per pista en direcció el refugi de Marialles. Allà va començar l'ascensió al Canigó. Al començament amb un pas suau i en fila india vàrem començar a caminar, mentre el Magí ens anava animant amb les seves filosofades i xerrameca que només té quan anem d'excursió, no quan va amb el Costa i només se sent el GPS. El temps va passar ràpid, i sense adornar-nos-en ja erem al refugi d'Aragó, desprès d'haver creuat algun riu sense que ningú hi caigués. Un petit descanset i alguna cosa per picar (miguelañez i fastucs) i a continuar endavant.
La pujada cada vegada s'anava fent més pronunciada el grup es va trencar. Com sempre al davant quatre escapats i uns quants minuts més endarrere la resta, a un pas suau però sense parar (visca el pas del Toni!!) . Sort que els de davant ens van esperar abans d'encarar la xemenia, per que hi havia un grup molt nombros baixant i això dificultava el pas per tothom.
Tots junts i sense pressa vam assolir el cim pujant per la fantàstica xemenia, per sort el temps ens va respectar i des d'alt vam poder contemplar unes boniques vistes. Enhorabona a tots els estrenats! Superhipermegacatxo felicitats a l'Esther per ser el seu 1r. cim!!! Requetefelicitats Costa i Mercè per la 3ª vegada que el coroneu!! Fetes les fotos de rigor i havent recuperat forces vam desfer el camí de pujada. Aquest cop cadascú al seu ritme. El temps començava a amenaçar pluja així que es va decidir dinar al refugi de Marialles.
A les quatre de la tarda tornavem a ser als cotxes fent un picnic amb pa de motlle i patés, patates, fuets, embotits variat, olives... Amb les panxes plenes, tothom als cotxes en direcció cap al càmping a on vam poder fer el primer bany a la piscina i desprès una bona dutxa. Recollir, passar comptes i cap a casa, fent una petita parada a Puigcerdà per descans dels conductors. Parats per les obres de Berga ..."Mira, mira aquella que bona que està!!" Punt de mite de la jornada: Jordi? On és la motxilla blava? Jordi! La motxillaaaaaaaaa! Petromiralles digui?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei moltes gràcies per la megafelicitació, me la mereixo eh!!
i a més si tenim en compte la rematada final al baixar i fotrem una galeta al genoll, pujo les escales com una iaieta però bé el cap de setmana va ser d'allò més maco, li recomano a tothom que li agradi la natura i el bon caminar.
Petonets lakulers!

Anònim ha dit...

Quina enveja ... :(

Anònim ha dit...

Suposo que el punt de mite del jordi els de l'AMP el tindreu en compte a l'hora de valorar el mite de l'any.

Anònim ha dit...

Jo voto a que l'AMP, em tingui en consideració el "punt de mite".
Però em negaré a repartir el premi amb el Roger Vives, que va col·laborar a que el fet de deixar-se una maleta, esdevingui a ser un dels punts de mite més comentats, d'aquest últim mes, almenys.

Albert Duran ha dit...

Felicitats a tots que heu fet aquest cim per primera vegada ...Crec que la gent s'ha de sentir contenta ... Em sap greu pels que ja leu fet 3 vegades .. peró el merit s'obté en fer-lo per primera vegada , desprès ja es repetir o sigui que també felicitats, peró 1/3 part dels altres ....je je je ... TOTHOM ... es mereix un enarabona col·lectiva.