Ja en tenim set a la butxaca!!!!

L'esperat dia ja ha passat. Ha passat de la millor manera possible, assolint l'objectiu del lakul, passar-ho d'alló més bé amb la gent que ens envolta. Un dia genial! És l'única manera que podem definir el diumenge 23 de setembre del 2007.

A les sis del matí sortia una expedició de cotxes direcció al mirador de la falda del mític Pedraforca. Allà ens esperaven en Miquel i la Seila, que van fer nit a la furgoneta. També ens trobem l'amic Eduard, que valent ha decidit acompanyar-nos des de Barcelona.
A l'arribar fem un petit àpat amb croissants, sucs, café, ... per iniciar la pujada amb garanties.
A les vuit i quaranta minuts iniciem l'ascens, on el primer desnivell ens fa suar per primer cop, fins que arribem al bonic refugi "Lluís Estassen". És allà on la Thaïs i el Toni acompanyats pels seus gossos Tres i Neo es desvien del camí previst per fer l'ascenció per la tartera i retrobar-nos al cim del Pedraforca. La resta seguim el camí previst.
Pel camí, petites relliscades, acudits, esbufecs, ... i l'Oscar que trobava bolets a la bora del camí.
Coll Verdet segon esmorzar. Cap allà a les onze del matí arribem al coll Verdet, on bufa una mica de vent que ens fa posar a tots el jersei llarg. Esmorzem i quant tots estem llestos continuem l'ascensió, però ara en forma de grimpada. Un rere l'altre i donant ànims els que no els hi fa gràcia l'alçada, anem pujant fins arribar el cim nord del Pedraforca, on fem una mica d'arreplegament i continuem. Entre mig dels núvols es deixa veure el cim.

Continuem i a les dotze del migdia conquerim el Pedraforca. Allà ens donen la benvinguda la Thaïs, el Toni, el Neo i el Tres. Tornem a picar una mica de llaminadures, despleguem banderes, pancartes, ens col·loquem i fem foto de grup.

Agafem motxilles i comencem a baixar fins arribar a l'enforcadura. A partir d'aquí comença la famosa tartera, a on fas una pasa i en baixes dues. Uns quant envelats posen la directa i aviat es perden entre la boira, cadascú al seu ritme, algunes caigudes però sense cap importància. El reagrupament el fem en el moment a on es deixa la tartera i es continua pel camí. Ara ja només queda fer un trosset de camí fins arribar al refugi. Lavabos, estrelles, coca-cola i d'allà cap els cotxes, sense abans de haver de buscar el Tres per que s'havia equivocat de camí.
Anem ràpid cap a la zona de pic-nic que hi ha a peu de carretera on ens esperen tot fent una paella. Ens llancem com a lleons al vermut i desprès a la paella, però en el millor moment es posa a ploure. Recollida ràpida i cap els cotxes en direcció a Saldes on el bar del poble ens posem repertits entre dues taules, ens mengem les postres i fem els cafetons. Cansats però satifets pel fantàtisc dia que hem passat tornem cap a casa, tot passant per les retencions que hi ha a la C-16.