diumenge, 30 de desembre del 2007

Selecció Catalana!

A les 3.15 de la matinada del dissabte 29 de desembre, 4 lakulers i altra gent simpatitzant de la Penya Bon Rotllo de les Seleccions catalanes a l'Anoia, sobretot de la colla de la Quadrilla, vam marxar rumb cap a Bilbao per presenciar l'Euskal Herria - Catalunya i gaudir d'un dia ple d'activitats. I així va ser. Aquest any l'autocar portava el nom d'Oriol Solé Sugranyes, en homenatge a aquest lluitador que va morir al País Basc víctima dels trets de la Guàrdia Civil l'abril del 1976.

A les 11 del matí ja corríem per Bilbao i vam gaudir a la carpa el Arenal de pallassos per als més infants, tot en euskera i després d'exhibicions vàries, com la de l'aixecament de pedra, mentre podíem anar bevent i veient el caràcter festiu i reivindicatiu amb que s'ambientava la zona. També vam anar fer una volta pel centre comercial, que pel Pont de la Figa ja hi vam passejar, per tornar a les Carpes i comprar el dinar, a base d'entrepans.

El fred hi era present, però anant a prendre el cafè cada 3 horetes ja anava bé per entrar en calor, i el Segarra semblava que busqués fer punts de mite llançant la tassa sobre els festucs. Una altra manera de combatre el fred va ser caminar. Caminar molt. Des de les Carpes fins a on començava la Manifestació Nacional: "Una Nació, Una Selecció" - "Nazio Bat, Selekzioa Bat", tornant cap a la zona de les Carpes i després cap a Sant Mamés, lloc del partit. Aquest va començar a les 20:30 i el camp va estar ple de gom a gom i fou un espectacle, tant esportiu com reivindicatiu. Com sempre hi havia els quatre eixelebrats que no paraven de tirar petards i encendre bengales, i una vegada va acabar-se aquest es va veure una de vidre pel terra que feia por, però la palma se l'emporta la zona de Carpes una vegada acabat el concert de Betagarri a quarts de dues (us falta saber reutilitzar, i algun lavabo públic tampoc estaria malament). Podríem dir que la ría ahir va pujar de nivell.

Molta felicitat portaven ahir els bascos i basques a sobre. Pot ser que l'empat els donés gust de victòria o és que tenien moltes ganes de passar-s'ho bé després de tots els esdeveniments polítics que estan succeïnt últimament. I els catalans participàvem també de la festa però més com a espectadors, i aquests no paraven de parar-nos i saludar-nos pel fet de tenir una lluita comuna. Així, amunt i avall, cantant i cridant, el fred per una estona, se'n va anar. Però esperant el bus va tornar. I fort.

diumenge, 23 de desembre del 2007

Caga Tió, caga ...

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons.
Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra
D'una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per a fer presents de més envergadura. Amb tot, cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família - n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve
A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

dimecres, 19 de desembre del 2007

Nou èxit als 10anys-10cims del lakul

Aquest cap de setmana passat, s’assolí la Roca Corbatera (1.163m), el sostre comarcal del Priorat, i es feu cim a l’activitat dels 10anys10cims.


La sortida a la Roca Corbatera, s’inicià a les 8 del matí, amb el trajecte fins a Sant Joan de Codolar, pròxim a Cornudella de Montsant. Es pujà pel grau dels tres esglaons, fins al cim de la Roaca Corbatera, on ferem la última foto de rigor, i ho celebrarem amb cava i galetes, com els vells temps. Continuà la sortida direcció al grau de la Bruixa, passant pel pas del gat, escletxa estretíssima, a la roca, on més d’un va haver d’amagar la panxa. A mesura que avançavem, ens endinssavem, a descobrir que hi havia a cada una de les coves que trobavem, cova del Serret, cova de l’Abelló, i cova Santa. Enmig, passarem per sota del Cap del gos, inmensa roca, semi caiguda, i el Crist de Sang, monument de ferro amb rosa dels vents. Finalment, baixarem pel Grau del Tomaset o del Montsant, fins arribar als cotxes.

Cal dir, entre d’altres coses, que el Magí, va tornar a ser l’últim a arribar a fer el cim de la Roca Corbatera, tot i que en aquells moments disposava del seu preparador físic, i mànager, Bernat Esteban. També s’ha de fer esment, que a la tornada fins als cotxes, es va desorientar el Xavier Segarra, perdent-se, fent que s’haguessin de preparar varies expedicions per poder recuperar-lo; al final, s’aconseguí trobar, per la unitat mòbil, a mitja carretera entre el poble de Cornudella i l’ermita de Sant Joan de Codolar.



Un cop finalitzada la sortida, s’anà a un restaurant de Cornudella a celebrar, que s’havia assolit amb èxit els 10 cims. La tornada a casa, va ser ràpida, fent una paradeta de rigor a Pira, i arribant a Vilanova del Camí , a veure el Ricard, que l’acabaven d’operar del genoll.

Gràcies a tots, els 10anys10cims, ha estat tot un èxit.


Trobareu un recull de l'activitat a http://10anys10cims.blogspot.com i més fotografies d'aquest cim aquí

dimecres, 12 de desembre del 2007

"10 anys, 10 cims" fa el cim!

ROCA CORBATERA 1.163 metres
10è cim – 10ANYS10CIMS


El 10è cim de l’activitat 10anys10cims, s’efectuarà pel Parc Natural de la serra de Montsant, començant a l'Ermita de Sant Joan del Codolar (740m.) a prop del poble de Cornudella.
Les vies d'accés a Roca Corbatera són diverses. Una de les més recomanables és la canal de Sant Joan de Codolar, és enfilada i permet passar per tres trams equipats amb graons que ho fan més divertit. El punt de sortida, l'ermita de Sant Joan de Codolar és ja de per si un lloc de gran interès; envoltada de xiprers és senzilla, però acollidora, ofereix una bona ombra i té una font amb aigua fresca que s'agraeix.

Pujarem pel corriol anomenat Grau dels Tres Esglaons, fins a La Roca Corbatera (1.163m.), que és un balcó excel·lent a l'embassament de Siurana, a la Mola de Colldejou, a la Serra de Llaberia, i a la mateixa serra del Montsant.
Fet ja el cim passarem pel curiós "Pas de Gat" (estreta escletxa entre roques) i visitarem l'emblemàtica Cova Santa (no oblideu de portar frontal). I tornarem al lloc d'origen pel Grau del Montsant.





  • Recorregut: Ermita Sant Joan del Codolar - Grau dels Tres Esglaons - Roca Corbatera (1163m.) - Pas del Gat - Cova Santa - Grau del Montsant
  • Temps 3 hores
  • Desnivell 400 metres
  • Dia: diumenge 16 de desembre de 2007
  • Hora de sortida: 8:00 hores
  • Lloc de sortida: Gasogen de Can Pasqual
  • Àpats: Cal portar esmorzar, el dinar el farem a fora.

dilluns, 10 de desembre del 2007

Vegueria Penedès

La proposta de planificació territoral Vegueria Penedès vol modificar les divisions proposades per la Generalitat de Catalunya, fent que l'Alt i Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia vagin juntes. A l'Anoia és generalitzada la sensació de manca d'informació. Sabem, pels mitjans de comunicació, que la meitat sur de la comarca ja ha donat suport a la proposta de Vegueria Penedès, mentres que gran part de la comarca nord encara no ho ha fet.

Cal recordar que al 1304 ja existien 18 vegueries depenents de la corona de Catalunya-Aragó. +info.

Llavors, que creieu que ens ha d'aportar adherir-nos al projecte de la nova Vegueria Penedès? No seria el mateix anar a la demarcació central o de Barcelona? Que n'opineu?

dimarts, 4 de desembre del 2007

El merengue de Ca la iaia

Les colles d'Igualada no paren. Ara els toca als amics músics, la colla de Ca la iaia. Després de la presentació feta al Foment, han publicat el seu videoclip, que val a dir que està molt ben aconseguit. Felicitats! A disfruta'l!