El passat cap de setmana del 13 al 15 de juliol es va anar a coronar el sisè cim,
en motiu dels 10 anys del lakul. Aquest cop el cim triat va ser l'Astazu, un pic de 3074 metres d’alçada, situat a la vall de Pineta (Pirineus aragonès).
El divendres a primera hora de la tarda es va fer la sortida del primer cotxe cap a la vall per tal de poder muntar el camp base al peu del balcó de Pineta. El segon cotxe va fer la sortida a mitja tarda, un cop va poder abandonar el seu lloc de treball.
Trobats tots al vespre al camp base, vàrem poder sopar junts al voltant del fogonet, fer una petita sobre taula i cap a dormir, ja que l’endemà al matí tocava diana aviat.
A quarts de 6 sonava el despertador, a fora de les tendes, la humitat ho havia deixat tot moll, era el moment de vestir-nos, calçar-nos bé i menjar alguna cosa per començar l’ascensió. Tothom estava apunt quant de sobte el Magí demana paper de WC per anar a “bussar”. Ara si, un cop tots ven preparats a les 6:15 més o menys es va començar la caminada en direcció al balcó de Pineta, una pujada d’unes 3 horetes però amb la recompensa de les vistes de la vall i del circ del Mont Perdut.
Desprès d’haver fet les fotos corresponents, vàrem acabar d’arribar al llac Marboré on llavors si que ens vàrem posar a esmorzar unes bones llesques de pa Bimbo amb Nocilla. Amb la panxa plena vàrem encarar el circ cap a buscar el coll d'Astazu, on des d'allà, podríem pujar, tot crestejant, fins a l'Astazu inferior 3014m. Moment per tornar a contemplar les vistes del Taillon, la Brecha de Roland, Mont Perdut, el Cilindre...
i a continuar grimpant, amb moments més delicats que d’altres fins el coll de Swan. Ara si, que des d’aquest coll només quedava la última pujada fins al cim. Aquesta es va fer força ràpida tot i que s’havia de grimpar una mica, cosa que la feia més distreta. Cap als volts de la una del migdia coronàvem l'Astazu superior. Trucades de rigor a les parelles i als pares, fotos al cim, alguna cosa de menjar i cap avall. La baixada la vam fer a través del coll de Swan fins arribar al balcó, a on vam buscar un lloc arrecerat del vent per poder dinar tranquil·lament.
A les tres de la tarda començàvem a baixar el balcó en direcció al camp base que cap allà a un quart de 6 hi arribàvem desprès d’haver visitat la fantàstica cascada del Cinca.
Un cop arribats a baix vàrem rebre, el García, que començava les seves vacances, i després d’unes dutxes d’aigua freda, vàrem anar a visitar i sopar, al poble turístic de Bielsa. Quin gran cambrer, amb plats combinats, de noms: Reincidentes, Cicatriz, Kortatu, etc.. Després vàrem anar de festa al poble de Javierre, i dormir (encara estem a hores d’ara, buscant l’escenari, o la festa).
L’endemà el matí, un primer grup, va marxar a fer castells, a Barcelona, i l’altre, va anar a visitar, pobles, tipus Plan, Gistaín, etc.
