diumenge, 30 de desembre del 2007

Selecció Catalana!

A les 3.15 de la matinada del dissabte 29 de desembre, 4 lakulers i altra gent simpatitzant de la Penya Bon Rotllo de les Seleccions catalanes a l'Anoia, sobretot de la colla de la Quadrilla, vam marxar rumb cap a Bilbao per presenciar l'Euskal Herria - Catalunya i gaudir d'un dia ple d'activitats. I així va ser. Aquest any l'autocar portava el nom d'Oriol Solé Sugranyes, en homenatge a aquest lluitador que va morir al País Basc víctima dels trets de la Guàrdia Civil l'abril del 1976.

A les 11 del matí ja corríem per Bilbao i vam gaudir a la carpa el Arenal de pallassos per als més infants, tot en euskera i després d'exhibicions vàries, com la de l'aixecament de pedra, mentre podíem anar bevent i veient el caràcter festiu i reivindicatiu amb que s'ambientava la zona. També vam anar fer una volta pel centre comercial, que pel Pont de la Figa ja hi vam passejar, per tornar a les Carpes i comprar el dinar, a base d'entrepans.

El fred hi era present, però anant a prendre el cafè cada 3 horetes ja anava bé per entrar en calor, i el Segarra semblava que busqués fer punts de mite llançant la tassa sobre els festucs. Una altra manera de combatre el fred va ser caminar. Caminar molt. Des de les Carpes fins a on començava la Manifestació Nacional: "Una Nació, Una Selecció" - "Nazio Bat, Selekzioa Bat", tornant cap a la zona de les Carpes i després cap a Sant Mamés, lloc del partit. Aquest va començar a les 20:30 i el camp va estar ple de gom a gom i fou un espectacle, tant esportiu com reivindicatiu. Com sempre hi havia els quatre eixelebrats que no paraven de tirar petards i encendre bengales, i una vegada va acabar-se aquest es va veure una de vidre pel terra que feia por, però la palma se l'emporta la zona de Carpes una vegada acabat el concert de Betagarri a quarts de dues (us falta saber reutilitzar, i algun lavabo públic tampoc estaria malament). Podríem dir que la ría ahir va pujar de nivell.

Molta felicitat portaven ahir els bascos i basques a sobre. Pot ser que l'empat els donés gust de victòria o és que tenien moltes ganes de passar-s'ho bé després de tots els esdeveniments polítics que estan succeïnt últimament. I els catalans participàvem també de la festa però més com a espectadors, i aquests no paraven de parar-nos i saludar-nos pel fet de tenir una lluita comuna. Així, amunt i avall, cantant i cridant, el fred per una estona, se'n va anar. Però esperant el bus va tornar. I fort.

diumenge, 23 de desembre del 2007

Caga Tió, caga ...

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons.
Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra
D'una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per a fer presents de més envergadura. Amb tot, cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família - n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve
A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

dimecres, 19 de desembre del 2007

Nou èxit als 10anys-10cims del lakul

Aquest cap de setmana passat, s’assolí la Roca Corbatera (1.163m), el sostre comarcal del Priorat, i es feu cim a l’activitat dels 10anys10cims.


La sortida a la Roca Corbatera, s’inicià a les 8 del matí, amb el trajecte fins a Sant Joan de Codolar, pròxim a Cornudella de Montsant. Es pujà pel grau dels tres esglaons, fins al cim de la Roaca Corbatera, on ferem la última foto de rigor, i ho celebrarem amb cava i galetes, com els vells temps. Continuà la sortida direcció al grau de la Bruixa, passant pel pas del gat, escletxa estretíssima, a la roca, on més d’un va haver d’amagar la panxa. A mesura que avançavem, ens endinssavem, a descobrir que hi havia a cada una de les coves que trobavem, cova del Serret, cova de l’Abelló, i cova Santa. Enmig, passarem per sota del Cap del gos, inmensa roca, semi caiguda, i el Crist de Sang, monument de ferro amb rosa dels vents. Finalment, baixarem pel Grau del Tomaset o del Montsant, fins arribar als cotxes.

Cal dir, entre d’altres coses, que el Magí, va tornar a ser l’últim a arribar a fer el cim de la Roca Corbatera, tot i que en aquells moments disposava del seu preparador físic, i mànager, Bernat Esteban. També s’ha de fer esment, que a la tornada fins als cotxes, es va desorientar el Xavier Segarra, perdent-se, fent que s’haguessin de preparar varies expedicions per poder recuperar-lo; al final, s’aconseguí trobar, per la unitat mòbil, a mitja carretera entre el poble de Cornudella i l’ermita de Sant Joan de Codolar.



Un cop finalitzada la sortida, s’anà a un restaurant de Cornudella a celebrar, que s’havia assolit amb èxit els 10 cims. La tornada a casa, va ser ràpida, fent una paradeta de rigor a Pira, i arribant a Vilanova del Camí , a veure el Ricard, que l’acabaven d’operar del genoll.

Gràcies a tots, els 10anys10cims, ha estat tot un èxit.


Trobareu un recull de l'activitat a http://10anys10cims.blogspot.com i més fotografies d'aquest cim aquí

dimecres, 12 de desembre del 2007

"10 anys, 10 cims" fa el cim!

ROCA CORBATERA 1.163 metres
10è cim – 10ANYS10CIMS


El 10è cim de l’activitat 10anys10cims, s’efectuarà pel Parc Natural de la serra de Montsant, començant a l'Ermita de Sant Joan del Codolar (740m.) a prop del poble de Cornudella.
Les vies d'accés a Roca Corbatera són diverses. Una de les més recomanables és la canal de Sant Joan de Codolar, és enfilada i permet passar per tres trams equipats amb graons que ho fan més divertit. El punt de sortida, l'ermita de Sant Joan de Codolar és ja de per si un lloc de gran interès; envoltada de xiprers és senzilla, però acollidora, ofereix una bona ombra i té una font amb aigua fresca que s'agraeix.

Pujarem pel corriol anomenat Grau dels Tres Esglaons, fins a La Roca Corbatera (1.163m.), que és un balcó excel·lent a l'embassament de Siurana, a la Mola de Colldejou, a la Serra de Llaberia, i a la mateixa serra del Montsant.
Fet ja el cim passarem pel curiós "Pas de Gat" (estreta escletxa entre roques) i visitarem l'emblemàtica Cova Santa (no oblideu de portar frontal). I tornarem al lloc d'origen pel Grau del Montsant.





  • Recorregut: Ermita Sant Joan del Codolar - Grau dels Tres Esglaons - Roca Corbatera (1163m.) - Pas del Gat - Cova Santa - Grau del Montsant
  • Temps 3 hores
  • Desnivell 400 metres
  • Dia: diumenge 16 de desembre de 2007
  • Hora de sortida: 8:00 hores
  • Lloc de sortida: Gasogen de Can Pasqual
  • Àpats: Cal portar esmorzar, el dinar el farem a fora.

dilluns, 10 de desembre del 2007

Vegueria Penedès

La proposta de planificació territoral Vegueria Penedès vol modificar les divisions proposades per la Generalitat de Catalunya, fent que l'Alt i Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia vagin juntes. A l'Anoia és generalitzada la sensació de manca d'informació. Sabem, pels mitjans de comunicació, que la meitat sur de la comarca ja ha donat suport a la proposta de Vegueria Penedès, mentres que gran part de la comarca nord encara no ho ha fet.

Cal recordar que al 1304 ja existien 18 vegueries depenents de la corona de Catalunya-Aragó. +info.

Llavors, que creieu que ens ha d'aportar adherir-nos al projecte de la nova Vegueria Penedès? No seria el mateix anar a la demarcació central o de Barcelona? Que n'opineu?

dimarts, 4 de desembre del 2007

El merengue de Ca la iaia

Les colles d'Igualada no paren. Ara els toca als amics músics, la colla de Ca la iaia. Després de la presentació feta al Foment, han publicat el seu videoclip, que val a dir que està molt ben aconseguit. Felicitats! A disfruta'l!

dimecres, 28 de novembre del 2007

Després de la FAUST

La primera FAUST'07 ja ha passat a la història d'Igualada. Uns valoren la animació dels participants, altres l'alta participació i la seva diversió, altres rabien del fred, però tots coincidim en que el primer pas ja està donat.

Un pregó amb toc irònic i prou mogut, la botifarrada per agafar forces per una fura del Faust que ens va fer divertir d'alló més, una cercavila d'alló més lluida i particitiva, una macarronada gustosa i per sucar, i una animació musical en viu van ser els encarregats de posar tots els ets i uts a la primera FAUST igualadina!!
Si voleu viure més moments com els de la FAUST d'enguany només us queda un any!, però pels qui no vareu poder assistir a tots els actes, aquesta pàgina us ofereix una presentació de fotografies de moments de la festa. Que la disfruteu.

dimarts, 20 de novembre del 2007

FAUST'07 - L'altra festa

Igualada te vida! Sembla que el fred havia glaçat tot el que es pugui moure, però no! Des de la collonada estem tirant endavant per primer cop la FAUST, la festa que es fa gran! Si us sembla bé, us explico una miqueta:


  • QUÈ ÉS LA COLL@NADA? Som una entitat igualadina formada per sis colles d'amics (la quadrilla, el getho, ca la iaia, les mosses, els can cri i el lakul), que ens vam unir per fer un front comú cap als nostres objectius davant el consistori igualadí.

  • QUINS OBJECTIUS TE? Volem donar un cop d'efecte amb l'àmbit de les festes populars igualadines, i orientar-les cap alló que nosaltres creiem. Festes populars.

  • COM ES MATERIALITZEN? Des de fa alguns anys, la coll@nada estem treballant estiu rera estiu amb l'actiu més important que tenim (la gent de les colles d'amics) per muntar actes festius que creiem que fan falta a les nostres festes. De sempre, l'anar a negociar amb l'ajuntament ens hem trobavem amb la mateixa resposta, no hi ha pressupost, el pressupost està tancat, ..., sense tenir-nos en conte per l'edició següent. Per aquest motiu els nostres actes són un clar exemple que amb imaginació i ganes de passar-ho bé el pressupost pot passar a un segon pla, encara que sempre sigui molt important. Enguany també engeguem una vella reivindicació, la FAUST'07.

  • QUÈ ÉS LA FAUST'07? La FAUST'07 vol ser l'inici, el precedent, el nom d'una segona festa gran igualadina.
  • AMB QUE COL·LABORA L'AJUNTAMENT? Ens cedeixen l'ús de l'espai públic, ens proporcionen els dos entarimants que necessitem i ens finacien un equip de so dels tres que ens fan falta.
  • COM S'ACONSEGUEIX LA RESTA DE FINANÇAMENT? Procurem autofinanciar tots els actes possible, per això hi ha algun acte que no té el preu popular que des de la coll@nada desitjaríem.
  • QUINS ACTES TE LA PRIMERA FAUST? Té pocs actes, els que des de l'organització podem assumir. Us adjunto el cartell de la FAUST'07 on els podreu llegir.
  • NO FARÀ FRED? Sí, aquests dies en fa força, però amb les ganes que hi ha i l'ajuda de la FAUSTINA ...
  • FAUSTINA? Sí, la que serà la beguda igualadina!
  • COM S'HI POT COL·LABORAR? Evidentment la millor manera de col·laborar amb una festa popular és ser-hi, però si no s'hi pot ser per mil i una raó us estariem molt agraïts que ens ajudéssiu amb la difusió d'aquesta festa.
  • MÉS INFORMACIÓ? Segurament els mitjans de comunicació comarcals en parlaran i en parlen, doncs la noticia sobte, però per més informació consulteu la modesta web de la coll@nada [ http://www.lacollanada.org/ ], el portal bonrotllo.cat [ http://www.bonrotllo.cat/ ], o els web's de les colles de ca la iaia , getho i lakul, entre d'altres.

Aquí la petiteta explicació, ara només anirmar-vos a fer-la gran. Participa! i de ben segur que junts ho aconseguirem. Endavant les FESTES POPULARS!
Seguirem informant, estigues atent/a!

dilluns, 19 de novembre del 2007

Festa amb sabor lakuler

El final de temporada del Moixiganguers es salda amb una maravellosa festa de cloenda al local d'assaig. Van ser molts els igualadins que van passar per la festa, per tal de compartir les divertides i esbojarrades nits underground dels moixis.

La festa va començar a rutllar amb l'arribada de la comitiva moixiganguers, un cop finalitzat el sopar de la temporada a l'hotel Amèrica. Llums, música i projeccions van fer del local un lloc amb ambient acollidor per passar-hi la nit. La nit va trancorrer amb balls apacionants, pegadoces, sugus, petons amb número i frankfurts made in Magí lakul.

Enhorabona Moixiganguers, enhorabona lakulers!

dijous, 15 de novembre del 2007

Enrolla't amb els Moixiganguers

Com cada any des de fa anys arriba l'última festa, el final d'una magnífica temporada de la colla castellera d'Igualada, els Moixiganguers.


Ja fa anys que el lakul s'encarrega de l'organització de la festa underground de final de temporada, aquelles que no queden gaire bé amb una entitat municipal, però que hom hi participa. Segurament van començar fent anar un gran nombre de moixiganguer/es a l'antic i emblemàtic local del lakul. Quins records! Els joves de la colla no saben a que ens referim, però els no tant joves ... Els últims anys s'ha traslladat al gran i espaiós local de Moixiganguers, on s'han viscut i s'han de viure grans moments.

Aquest dissabte 17, o millor dit matinada de diumenge 18 tindrà lloc una altra festa underground dels moixiganguers. Altre cop serà organitzada per la colla del lakul. Com sempre, provarem d'innovar, de donar un petit toc que la faci inoblidable, però sens dubte, la part més important sou vosaltres i les vostres ganes. Deixeu les vergonyes pel dinar familiar i passeu per gaudir!

dimecres, 14 de novembre del 2007

Mal de Cap abanderat


El grup de gralles i tabals Mal de Cap acaba el seu cinquè aniversari amb honor. Aquest diumenge 18 Igualada celebrarà la festa de Santa Cecília, patrona dels músics i de la música. El grup Mal de Cap, juntament amb la Rondalla Novaunión, seràn els abanderats tot celebrant el cinquè i desè aniversari respectivament.




Ambdòs grups presidiran els actes previstos per la festivitat:
  • A LES 12h: CERCAVILA pel centre d'Igualada acompanyats per la Banda de Música d'Igualada. S'iniciarà a l'Ateneu igualadí i finalitzarà a la basílica de Santa Maria.

  • A LES 12:30h: CONCERT del grup Mal de Cap a l'exterior de la basílica i de la Rondalla Novaunión seguidament a l'interior.

  • A LES 13h: MISSA en honor de Santa Cecília. A continuació cantada de l'himne de Santa Cecília a la plça de l'ajuntament, amb totes les corals de la ciutat.



divendres, 2 de novembre del 2007

Caminant entre fulles

Ja queda poc. El 9è cim dels 10 previstos per aquest any dins l'activitat 10 anys 10 cims ens fa veure que ja s'acaba l'any. Avui s'ha marxat tard, i en conceqüència s'ha anat tard tot el dia.


Agudes + Turó de l'home

El dia ha començat a la plaça del gasogen Pasqual, on a les 8 del matí ens haviem de reunir per empendre camí cap al Montseny. Com sempre ens reunim tard. Sortim cinc cotxes carregats de ganes de flotar pels boscos plens de fulles que hem vist a les fotos i de passar una agradable jornada entre amics. El dia altre cop no ha defraudat.




A tres quarts de deu iniciavem l'ascenció, no abans dubtant de quin era el corriol a seguir, però ha estat qüestió de moments, per escalfar motors. Un cop iniciada, la pujada ens sorpren i ens deixa clar que no serà un passeig, sino una excurció per suar un miqueta. El bonic paisatge i les agradables i distesses conveses ens han fet arribar a l'emocionant grimpada, on avui l'Ashky no l'ha hagut de patir. Una grimpada xula i freda, doncs es trobava a la obaga de la muntanya.

A l'arribar a les Agudes ja podem veure el Turó de l'home, característic per centre meotorològic i la gran antena d'ús militar. A les Agudes esmorzem i ens fem la foto de rigor, la que sortirà a l'album. Ara ens resta recorrer uns caminets i arribar amb un moment al Turó de l'home.

De baixada gaudim de nou del magnífic paisatge, mentres que la gana ja passa factura. Als cotxes decidim parar-nos a dinar al proper restaurant que trobem i ens serveixim.

A l'arribar a Igualada, el Marc segueix l'excurció fins el l'edifici del 092 per tal de recuperar el seu Reault Clio, que al matí va estacionar en zona prohibida!

Ja està, un dia, un cim, una experiència, un recòrd, una foto, ....




















+fotos : aquí, aquí, aquí, aquí i aquí

dimarts, 30 d’octubre del 2007

La Castanyada

Quan arriba la tardor, i el temps del fred comença a dibuixar-se a l’horitzó retornen les festes a la vora del foc. En el nostre calendari, la Castanyada i la menja de panellets són uns costums que, malgrat haver perdut el seu caràcter d'ofrena funerària original, segueixen complint una important funció social.


La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada, o a altres dies propers. Com el halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funeràia. Consisteix en un àpat en que es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes. En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada.
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Caminem

LES AGUDES 1.703m – Turó de l’Home 1.706

9è cim – 10anys10cims

Aquesta és una ruta amb una gran varietat de camins… Grimparem per crestes, enfilarem corriols, endinsarem els peus en les fulles acumulades en pistes gaire be oblidades i passarem per “camins de cabra” on només algunes fites disperses donen testimoni que algú ha tingut la idea de passar per on passem nosaltres.


- Dia: Divendres 2 de novembre de 2007
- Sortida: Plaça del gasogen – 8 hores (a confirmar)
- Arribada: A confirmar (voltants de les 16 hores)
- Que cal portar: Esmorzar, dinar (a confirmar)

- Pujada acumulada: 845 m
- Alçada mínima-màxima: 1165-1707 m
- Distància aproximada: 10,2 km
- Temps aproximat sense parades : 3h 40m
- Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX




La ruta és circular i consta de 5 trams diferenciats pel tipus de camí. Des de l’aparcament de l’àrea de Ferreres fins a l’inici de Castellets ens mourem per petits camins endinsant-nos per fagedes. De Castellets a les Agudes caldrà que grimpem i, tot i no ser un camí gaire complicat, si que cal anar amb compte d’on posem els peus sobre tot si el temps és humit (hi ha la variant groga i la lila què és més fàcil). El tram de les Agudes al Turó de l’Home es fa per un petit camí que ressegueix la carena de forma còmoda. Tot seguit el camí canvia i ens endinsem per la fageda tot passejant, ja de baixada, per pistes molt poc trepitjades (i amb gens de trànsit ja que diferents esfondraments les han fet inaccessibles als vehicles).


El darrer tram abans de tornar a reprendre el camí de l’aparcament consisteix en travessar el Sot del Pont Gran. No sabem si mai hi va existir de pont en aquest tram, però és ben cert que un pont aniria molt be per travessar el precipici solcat per aquest sot. Nosaltres tindrem que enfilar-nos per un petit corriol i rodejar el precipici amb molta cura de vigilar on posem els peus… Aquí unes petites fites ens indiquen que no som els únics que hem gaudit d’aquest indret.

En definitiva, aquest és un recorregut circular molt variat i entretingut que evita haver de tornar pel mateix camí per on hem pujat. Cal estar avesat a caminar per llocs estrets i a grimpar una mica però paga la pena fer aquest camí.



Informació extreta de: http://www.senderisme.tk/

dimecres, 17 d’octubre del 2007

Els Moixiganguers a la màxima

El proper diumenge 21 d’octubre, els Moixiganguers d’Igualada actuaran a la plaça del Monestir de Montserrat conjuntament amb els Xicots de Vilafranca, els Castellers de Vilafranca i els Castellers d’Esparreguera, per celebrar-hi l’esperada trobada anual.
És en aquesta trobada on, ja en repetides ocasions, els camisa morada d’Igualada han pogut dur a terme els seus millors castells. Aquest any però, la colla vol fer un pas històric i superar el seu sostre amb l’esperada torre de 7 (2 de 7). Tal com s’han anat desenvolupant els darrers assajos, es respira un aire esperançador ja que han estat capaços de carregar i descarregar la torre de 6 neta (o sigui sense la pinya).
Tot i això, l’èxit d’aquesta propera actuació dependrà en gran part de l’assistència de tota la gent que vulgui tirar endavant aquest projecte i de la que s’hi vulgui afegir.
- font: www.moixiganguers.cat

dijous, 11 d’octubre del 2007

Maaaaaaambo!

Ja en són vuit!

Segueix el ritme ascendent, el lakul no para de tocar el cel i obtenir, com a regal extra, la grata vista del nostre país. Aquest cim ha sigut el vuitè dels deu que s'han d'assolir enguany.
Bassagoda
L'aventura es presentava llarga i cansada, i així va ser. Vam empendre la marxa a les set del matí des d'Igualada, on 10 lakulers, el sr. Josep Esteban i l'Ashky (el gos del Roger Carulla i l'Esther Copons) ens encabiem en tres cotxes. Una bona estona de carretera, uns cafetons per obrir els ulls encara cansats de la nit anterior i arribem a l'aparcament de Sant Aniol. Allà iniciem l'excurció. Són les 10 i 10 del matí, una mica tard.

L'inici del trajecte s'inicia amb alegria, envadalits pel bonic paisatge i per un riu que ens acompanya fins casi Sant Aniol, on mengem i on escoltem les anècdontes del Jordi i el Toni de quan van fer nit allà en plena tempesta en la seva aventura del GR11. L'Ashky no para quiet, va de cantó a cantó jugant amb tothom.

Fotos per aquí, fotos per allà! Tot és digne de ser retratat i guardat com a record. Val la pena! Seguim caminant, ara per una bosc frondòs, espès i molt verd. Pujades amb ziga-zaga que ens fan ascendir ràpidament. Alguna parada necessaria per a reagrupar-nos i beure aigua, doncs fa molta calor i endavant.
Són la una del migdia. Arribem a Can Principi i ja veiem el cim a coronar. Encara queda lluny. L'Ashky ja no juga tant, però segueix ben valent. Caminem una horeta més i ara si som a escassos metres del cim, però ens toca grimpar una miqueta. Un problema! L'Ashky no sap grimpar! A coll s'ha dit! Quina cara a por que fa l'Ashky, i el Roger segueix atent la jugada! Una mica per aquí, una mica per allà i ja es dalt! Per fi!
Hem fet el cim! La vista és genial! Es veu el Cap de Creus, l'estany de Banyoles, el Canigó, i una gamma de colors d'aquells de postal! Impressionant! Trucades de rigor a la familia o parelles, entrepà, aigua, una mica de conya i la gran foto! Masses càmares.

Emprenem la baixada, però i l'Ashky? Fa una cara de por ... Tu agafa'l per aquí, tu agafam a mi, tiba per allà i ja està. Ja podem seguir caminant.

Són les cinc de la tarda i el barça ja juga! Uns l'escolten i fan d'amplificador per la resta de l'expedició. Gol, gol i ja som a Ca n'Agustí! Mirem el mapa i decidim anar per on no tocava, que hi farem. Quatre herbes, una mica ajupits i ja són al bosc de castanyers, on n'agafem unes quantes per fer-nos a casa. Ara la pista de baixada ja es fa llarga tan per l'Ashky com per tots nosaltres, però per fi arribem als cotxes! Canvi de roba i calçat i goooool del barça!



Ja som als cotxes, cansats però satisfets de les nou hores de trajecte. FELICITATS AMICS!
+fotos: aquí i aquí

divendres, 5 d’octubre del 2007

Ens deixaran ser lliures?


Free Burma!

Titulars! Crema la corona?

Convocada per demà una manifestació contra les detencions per cremar fotos del rei (veuanoia.cat)

Més protestes contra la monarquia, ara a les universitats (vilaweb.cat)

Llibertat amb càrrecs per les 9 persones que van cremar fotografies dels reis (Avui.cat)

Suport de VdC - CUP als encausats per la crema antimonàrquica (Vila de Capellades)

Rebuig borbònic també a l'Anoia (bonrotllo.cat)

Cremen més fotos del rei i pengen pel coll un ninot amb corona a la UAB (racocatala.cat)

dilluns, 1 d’octubre del 2007

VACANCES 2007, DESTINACIÓ: GALICIA

Jo hi havia estat de petitona però els meus records nomès eren vaquetes, camps verds i casetes de quatre potes (hórreos) així que tocava actualitzar la memòria.
Estada: Del 28/07 al 05/08

Sortida el 28/07 de bon matí, 4 persones (Roger C, mi menda, l’Esther, una parella d’amics de Montblanc, el meu cotxe i la caravana del meu pare.

Fem parada i fonda la primera nit a Donostia, sopem a base de tapes variades, el típic xacolí i de copes per la capital vasca.

L’endemà reprenem el viatge, passem per Santillana del Mar, emblemàtic poble conegut per les seves famosíssimes coves d’Altamira.

Entrem a Galicia pel Nord, Ribadeo, arribem a la platja de les Catedrais, impressionant platja, rep aquest nom perquè en baixa mar queda al descobert tot un conjunt de penyasegats foradats que formen els arcs d’una catedral i on s’hi pot llavors accedir caminant, fins que novament torni a pujar el nivell de l’aigua.

Passem la nit en un camping a Foz, continuem ruta pel Nord, arribem a la Punta de Estaca de Bares, on podem gaudir d’unes vistes espectaculars de la costa gallega.

Reprenem camí cap a Cedeira, Valdoviño, Ferrol, Pontedeume i Sada on fem parada a primera línia de platja per passar la nit. Copetes, jocs de cartes i a dormir.
Tercer dia: Arribem a un camping de Razo on deixem la caravana amb la intenció de passar uns dies per la zona, així doncs agafem el cotxe i comencem visitant Malpica, Laxe, Camariñas on es trova el Cabo Vilan, lloc on hi ha emplaçada una placa homenatge als percebeiros i pescadors morts a la mar.



Foto: Fixeu-vos que el terra es farcit de percebes







Visitem Muxia, Dumbria, Cee, Corcubión, Fisterra, Carnota (on trobem un dels hórreos més llargs de Galicia, 35 m de llargada, impresionant), i finalment Muros, una bonica població marinera estil medieval on vàrem poder disfrutar de cants i balls regionals.


Quart dia: Visitem Corunya, la seva Torre de Hércules, el Castell de St. Anton, el casc antic i la seva principal plaça dedicada a Maria Pita. Acabem sopant en una típica tasca gallega, mmmm.

Cinquè dia: Reprenem camí cap al Sud altre cop amb la caravana en direcció Vilanova de Aroussa, passem per Santiago de Compostela, visita obligada a aquesta població tant i tant coneguda per les seves pelegrinacions.

Passem per Cambados, la Illa de Arousa, Ogrove, Sanxenxo, Raxo i Combarro, aquest últim és una curiosíssima població costera, ple de carrerons curiosos, i on podem trovar els hórreos a tocar de l’aigua, excel.lent el pop i els licors artesanals.

Sisè dia: Anem baixant cap al Sud, visitem Tuy, població amb una extraordinaria catedral medieval, a l’altre banda del riu, arribem a Valença do Minho, petita població portuguesa totalment fortificada, menjem un arròs caldós de vici.

Continuem ben tips cap a Aguarda, Baiona i al vespre a Vigo on ho acabarem de rematar amb una mariscada acompayada d’un bon vinet: L’albariño. Acabem la nit disfrutant del concert de Manu Chao.

Setè dia: Visitem la ciutat de Pontevedra on casualment estant de festes i on podem veure tot el jovent amb diferents camisetes depenent de quina colla pertanyen i que es dediquen a mullar-se els uns als altres amb aigua o vi.
Acabem el viatget amb un tranquilet sopar vora el mar al capritxós poblet de Combarro.

Vuitè dia: Tornada per l’interior de la península visitant un petitíssim poblet de la provincia de León, anomenat Sant Felix de la Vega, on hi tenim estiuejant un amic de Montblanc, nascut en aquest poble. Sorpresa.
Reprenem el viatge i cap a caseta.

Aiii! Ens va quedar per conèixer la Galicia rural de l’interior.

Esther i Roger





dissabte, 29 de setembre del 2007

El lakul segueix pujant

Moltes felicitats a tots els/les assistents/es a la celebració del setè cim, va ser tot un éxit. Ara, després de l'espectacular Pedraforca, al Lakul seguim amb el vuitè cim per tal d'assolir l'objectiu "10 anys, 10 cims". El pròxim cim es troba a la bonica comarca de la Garrotxa.


CIM: Puig de Bassegoda (1.373 m)
DESNIVELL: 1020 metres.
HORARI: Ascensió: 3h - 3:30h i retorn: 2h.
APROXIMACIÓ: L'inici de la sortida s'efectua, passat el poble de Sadernes, a la última zona d'aparcament.
DESCRIPCIÓ: Ascensió al cim més emblemàtic de l'Alta Garrotxa (Girona), que encara que no és el cim més alt de la comarca, amb els seus 1373 mts. gaudeix d'una vista excel·lent i permet assolir-lo per diferents valls i realitzar itineraris circulars com el proposat en aquesta ruta. A més, el desnivell acumulat i la grimpada final, li donen un atractiu afegit. És una excursió molt recomanable per realitzar a la tardor, ja que les fulles dels castanyers, faigs i roures tenen les coloracions típiques d'aquestes dates, i els cims que es divisen des de dalt solen estar nevats amb les primeres neus de la temporada. Sortida des de Sadernes on s'ha d’agafar el camí de Sant Aniol tot vora el riu, quan portem (01:30 h.) assolirem una cruïlla en la qual el camí indicat com a GR es separa del que ens portaria a Sant Aniol. En aquest punt un indicador marca Bassegoda 02:00 h. Agafem el marcat com a GR, a poc tros travessem la riera per últim cop, i comença la pujada forta. Després d'un munt de reblincoles assolim un replà (02:10 h.) , anomenat “El Serrat del Saiol”. Travessant un parell de tarteres , una de les quals es bastant impressionant, s'arriba al “Coll Roig” (02:25 h.), on després d'un tram més “suau” arribem a les ruïnes del Mas de Principi (02:40 h.). A partir d’aquí baixarem fins travessar la riera i ens tornarem a enfilar fins al Corral de Principi. El camí a seguir és per darrera de la casa, la pujada és bastant pronunciada, aquesta ens porta a la pista del Bassegoda. Passats uns deu minuts més o menys assolirem el Coll de Principi (1127 m.), un xic més endavant trobarem una pista a mà dreta, indicat pujada al Bassegoda, que ens durà al Pla de Bateria (03:30 h.). Des d'aquest lloc tan sols resta un esforç final que ens ha de dur ha trobar la zona de grimpada per fer el cim. La grimpada final està molt ben assenyalada i dotada de cadenes per agafar-se, (03:45 h.) , des de dalt del Bassegoda es té una magnífica vista del Pirineus i totes les muntanyes que pertanyen a l’alta Garrotxa, i si el dia és clar i bo de temperatura, convida a quedar-s'hi una bona estona.

dilluns, 24 de setembre del 2007

Ja en tenim set a la butxaca!!!!

L'esperat dia ja ha passat. Ha passat de la millor manera possible, assolint l'objectiu del lakul, passar-ho d'alló més bé amb la gent que ens envolta. Un dia genial! És l'única manera que podem definir el diumenge 23 de setembre del 2007.

A les sis del matí sortia una expedició de cotxes direcció al mirador de la falda del mític Pedraforca. Allà ens esperaven en Miquel i la Seila, que van fer nit a la furgoneta. També ens trobem l'amic Eduard, que valent ha decidit acompanyar-nos des de Barcelona.
A l'arribar fem un petit àpat amb croissants, sucs, café, ... per iniciar la pujada amb garanties.
A les vuit i quaranta minuts iniciem l'ascens, on el primer desnivell ens fa suar per primer cop, fins que arribem al bonic refugi "Lluís Estassen". És allà on la Thaïs i el Toni acompanyats pels seus gossos Tres i Neo es desvien del camí previst per fer l'ascenció per la tartera i retrobar-nos al cim del Pedraforca. La resta seguim el camí previst.
Pel camí, petites relliscades, acudits, esbufecs, ... i l'Oscar que trobava bolets a la bora del camí.
Coll Verdet segon esmorzar. Cap allà a les onze del matí arribem al coll Verdet, on bufa una mica de vent que ens fa posar a tots el jersei llarg. Esmorzem i quant tots estem llestos continuem l'ascensió, però ara en forma de grimpada. Un rere l'altre i donant ànims els que no els hi fa gràcia l'alçada, anem pujant fins arribar el cim nord del Pedraforca, on fem una mica d'arreplegament i continuem. Entre mig dels núvols es deixa veure el cim.




Continuem i a les dotze del migdia conquerim el Pedraforca. Allà ens donen la benvinguda la Thaïs, el Toni, el Neo i el Tres. Tornem a picar una mica de llaminadures, despleguem banderes, pancartes, ens col·loquem i fem foto de grup.





Agafem motxilles i comencem a baixar fins arribar a l'enforcadura. A partir d'aquí comença la famosa tartera, a on fas una pasa i en baixes dues. Uns quant envelats posen la directa i aviat es perden entre la boira, cadascú al seu ritme, algunes caigudes però sense cap importància. El reagrupament el fem en el moment a on es deixa la tartera i es continua pel camí. Ara ja només queda fer un trosset de camí fins arribar al refugi. Lavabos, estrelles, coca-cola i d'allà cap els cotxes, sense abans de haver de buscar el Tres per que s'havia equivocat de camí.
Anem ràpid cap a la zona de pic-nic que hi ha a peu de carretera on ens esperen tot fent una paella. Ens llancem com a lleons al vermut i desprès a la paella, però en el millor moment es posa a ploure. Recollida ràpida i cap els cotxes en direcció a Saldes on el bar del poble ens posem repertits entre dues taules, ens mengem les postres i fem els cafetons. Cansats però satifets pel fantàtisc dia que hem passat tornem cap a casa, tot passant per les retencions que hi ha a la C-16.