dimarts, 20 de febrer del 2007

Dimecres de cendra

El dimecres de cendra és el primer dia de la quaresma. En aquest dia és tradició de repartir cendra, el sacerdot pronuncia les paraules: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir: "Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar". La cendra en qüestió ha d'estar, segons la tradició, feta dels rams beneïts de l'any anterior i ha de ser imposada en el cap dels fidels en forma de creu (modernament a les mans per no embrotir-los).

Simbolitza un ritus oriental de dolor i penitència. Antigament solament s'imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritus i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant. Amb el temps molts s'unien per humilitat als pecadors públics en aquest ritus d'on va passar a tots els fidels També és conegut com a dia de la cendra o simplement com a avui és cendra.


Finalment, el Dimecres de Cendra es realitza l'enterrament de la sardina, acte en el qual es plora per la mort del Rei del Carnaval a mans de la Vella Quaresma i en què un petit castell de focs posa fi a la celebració del Carnaval.


De Viquipèdia

dijous, 15 de febrer del 2007

Pel carnestoltes, rauxa!

Una vegada acabades les festes de la Setmana dels Barbuts i definitivament tancat el cicle de Nadal comença el Carnestoltes. Les festes de Carnaval o Carnestoltes a casa nostra es celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra i caracteritzen per ser un moment de transgressions desenfrenades, per la sàtira política, pels enfrontaments festius, per les desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades i per tot tipus d'altres inversions dels papers socials, moments de revolta controlada en què el món es posa momentàniament de cap per avall. Uns dies plens d'excessos carnals i gastronòmics previs a l'arribada de la meditació i els dejunis que imposa la Quaresma.

Per Dijous Gras, és tradició menjar botifarra d'ou o truita de botifarra. Per esmorzar, per postres, per berenar, en els carnavals més autctons, es menja coca de llardons.






Coca de llardons
Ingredients:

-75gr de llard de porc

-150gr de llardons premsats
-100gr de sucre-300gr de farina
-Raspadura de llimona
-2 ous
-Canyella en pols
-1 copeta d’anís

Preparació:
Barreja tots els ingredients i amassa’ls bé. Afegeix la copeta d’anís, i torna a barrejar-ho bé.
Talla la massa en tants trossos com coques vulguis fer, i aixafa-les fins aconseguir un gruix de mig centímetre.
Després, col·loca les coques en una placa amb llard de porc i espolsada de farina . Espolsa el sucre i la canyella en pols per sobre, cou-les al forn i no les treguis fins que estiguin daurades.

A Igualada, la rua comença a les vuit del vespre.

dilluns, 12 de febrer del 2007

Ja s'ha iniciat l'activitat "10 anys 10 cims"

Aquest diumenge passat, es va iniciar l'activitat programada per la SELK de cara a celebrar els 10 anys del Lakul. Aquesta activitat consta de pujar 10 cims durant l'any per tal de commemorar els 10 anys que fa del nostre primer local. Per començar, es va triar un cim no gaire lluny de casa, i per això ens hem vàrem anar cap al Baix Penedès a fer el sostre comarcal, la Talaia de Montmell.

A les 9 del matí es va quedar al lloc habitual de concentració prèvia a qualsevol sortida, a la plaça del gasogen. Un cop allà, alguns amb més retard que d'altres, vàrem agafar els cotxes i carretera i manta, direcció cap a les quatre carreteres. Un cop arribats a la rotonda de davant del restaurant de Sta. Maria de Miralles, va arribar el primer dilema, cap a on tirar? o cap a la Llacuna o cap a Querol, i com que el cotxe que guiava no hi anava el nostre amic Magí Tort, van triar la carretera amb més curves, a veure si d'aquesta manera aconseguien fer-li treure el sopar del dia anterior. Però el Magí va aguantar estoicament fins el final, desprès de passar 50mil revolts vam arribar el lloc per deixar els cotxes i començar la nostra excursioneta, però abans el Magí va fer un intent de treure el sopar.


Una vegada tots amb la motxilla a l'esquena i ben preparats vam començar la nostra ascensió a la Talaia. Al cap d'uns 15 minuts de pujada vàrem ensopegar amb la primera sorpresa que ens tenia guardada la muntanya, el pi de les tres soques. Allà el Magí si que va deixar el sopar, amb un sorolls que em van fer recordar la matança del porc. Un cop tot fora i amb les fotos fetes vàrem continuar cap al cim. Amb poca estona vàrem ser a dalt i d'aquesta manera poder contemplar la fantàstica vista que feia, l'únic problema que vem trobar va ser el fort vent que feia. Tot i el vent es van fer les fotos, un petit brindis amb moscatell, i el joc d'endevinar quins pobles eren els que veiem.


Tot seguit, vam anar baixant fins arribar a un coll des d'on començarem a pujar cap el castell de Montmell. Una altre petita parada de rigor per contemplar les restes del castell i poder fer quatre fotos.


El nostre descens va continuar muntanya avall, fins que vam veure l'ermita de Sant Miquel a sobre nostre, això volia dir que no anavem per bon camí, però per sort trobarem un trencall a que ens duia. Parada i fonda. Una bona estona per esmorzar (a quarts d'una del migdia). Des d'aquí tranquilament i per pista continuarem fins arribar al punt de sortida on i teniem el cotxes.


La tornada per carretera va ser més tranquila, ja que vam passar per carreteres diferents i el sopar estava al costat del pi de les tres soques.






dimecres, 7 de febrer del 2007

Excursió a la Talaia de Montmell

El petit massís del Montmell és situat al NW del Baix Penedès. La muntanya en si no és molt grossa, però s'aixeca altiva per damunt dels camps de conreu de vinya. El nostre recorregut li donarà quasi la volta, i de pas assolirem el seu punt més alt, la Talaia (861 m), des d'on podrem gaudir d'unes bones panoràmiques de la Mediterrània, Montserrat, Montseny o els Pirineus.
Accés: podem arribar a can Ferrer de la Cogullada des dels pobles de Vila-rodona o Rodonyà (Alt Camp). Un cop a can Ferrer anirem carretera enllà fins al km 10.7, on a la dreta neix una pista de terra. Només entrar-hi tenim lloc per deixar el vehicle.
Horari: 4:15 h
Desnivell: 500 m
Dificultat: baixa
Època ideal: tot l'any
Aigua: cal portar-ne perquè no trobarem cap font.
Cartografia: Baix Penedès.
Esc. 1:50.000. ICC.

Descripció de l'itinerari: Ens posem a caminar per la pista. Encreuament (20 min), ens desviem a l'esquerra. Nou encreuament (35 min), seguim a la dreta i poc després ens deixem un altre a l'esquerra. Guanyem altura. Coll del Montmell (55 min), seguim uns metres. A l'esquerra hi ha el senderó que ens farà pujar a l'església de Sant Miquel, que ja veiem; més avall tenim l'església Nova (en restauració). Continuem pel senderó amunt, trobem un pal indicador i pugem per la dreta fins a l'església romànica (s.X-XI) de Sant Miquel (1:15 h). Passem per darrere de l'absis, arribem a un collet, i per l'esquerra ens apropem a les restes del casstell, esmentat ja l'any 974. Retornatrs al collet, continuarem cap a la pròxima prominència (creu molt grossa). Seguim pel corriol tot carenejant. Som a la Talaia (1:50 h), de 861 m, amb grans panoràmiques per tots els vessants. Descendim en direcció NE (pal indicador) fins a un petit collet, des d'on baixem per un corriol a l'esquerra no gaire evident. Pi de les Tres Soques (2:05 h). Arribem a un camí travesser (2:15 h), anem a la dreta cap a cal Magí Vidal. Fem cap a la carretera fins a l'entrada d'una pedrera abandonada. Al davant tenim el camí que ens durà a l'ermita de Sant Marc, en restauració (2:50 h). Retornem al camí de després del mas, seguim per camí tot de dret, per l'obaga. Encreuament (3:40 h), seguim per la dreta. Nou encreuament (3:55 h); ens dirigim també a la dreta, ja per terreny conegut, fins al punt de partida (4:15 h).


Josep Insa Montava
La Selk informa que la sortida serà el diumenge a les 9 del matí a la plaça del gasogen. S'ha de portar esmorzar. Cal avisar de qui vindrà per no deixar-nos a ningú.

dimarts, 6 de febrer del 2007

La calçotada

A les 9 del matí ja van quedar un grupet de membres intrepits del lakul per anar a Can Fuster amb bicicleta. I a les 12 del migdia van quedar la resta al punt de trobada de la colla del Lakul, la plaça del Gasogen. Els dos grups es van trobar pels volts de la una del migdia a Canaletes, una bona hora per començar a fer el dinar. En un moment la gent es va posar a fer el foc, mentre un altre grupet es dedicava a enfilar els calçots, i la resta com no, asseguts i fent petar la xerrada. Un cop els serments ja cremaven amb empenta va ser el moment de posar-hi els calçots. Un cop cuits els calçots i posats en farcells de paper de diari, es va aprofitar per fer el vermut i d'aquesta manera començar a omplir la panxa. Mentrestant a les brases no parava la producció, ara era el torn de les botifarres, la cansalada, els xoricets, la botifarra negra i la carn de be.


Com que el dia acompanyava es va decidir de fer el tiberi a fora de la casa, d'aquesta manera ens podiem asseure tots junts a la taula. Ja ben tips va ser el moment d'aprofitar la poca llum del sol que quedava per fer-nos la foto de família (veure al final del bloc), i desprès la sobre taula ja a dintre de la casa, amb el café, la copa i el puret que més d'un es va fabricar ell mateix.

La tarda va servir per fer el que més ens agrada, xerrar i fer com tantes i tantes tardes passades al lakul a on parlavem sense parar, mentre uns quants es van decidir a jugar a un nou joc (com diu l'Albert R. som una mica freaks).

Ben aviat es va fer la hora de la tornada cap a Igualada, cansats, amb la planxa plena i amb la sensació d'haber passat un bon diumenge entre la colla d'amics, que per reunir-nos tots costa lo seu.

dilluns, 5 de febrer del 2007

Excursió a Cal Fuster (II)

Tot ha començat amb retard, com és costum als àmbits del lakul. Són les nou del matí i al lloc acordat en proutes feines si hi ha una persona. La gent retinguda per la son i el fred van arribant al lloc d'inici de l'emocionant travessa. Quan ja han arribat tots els participants, ens disposem ha anar a Vilanova del Camí, on recollirem a dos integrants més de l'excurció.

Ara sí, tots junts, cofòis, feliços i emocionats enfilem el camí cap la nostra particular aventura. Sembla que les bicicletes no vulguin deixar-nos de banda, i fan sentir la seva manca d'oli, el grinyol dels frens resecs i el refrec de la cadena al no voler obeir l'ordre de canviar de plat o pinyó.


La pujada dels dipòsits de Can Titó s'empina i els primers esbufecs ja se senten pel darrera, mentres que pel davant s'escolta unes frases d'ànims. Primera parada i el grup trencat per la pendent. La boira que refresca el matí s'ha convertit en un petit bàlsam per passar la calor de la primera pujada. Sobre roba i manca aire. Arribem tots al primer punt de parada i els primers ja tornen a donar pedàls per arribar a l'idílic dipòsit de Can Titó, on tornarem a fer un reagrupament, mentres els qui acaben d'arribar miren els qui ja han reprès el camí amb cara de demanar un moment de descans. A l'arribar als dipòsits, tots coincidim que no eren tan lluny com s'havien descrit. Ara toca baixar i torna a fer fred! Ràpids aprofitem la baixada i ens desviem cap a les Garrigues, des d'on agafarem un camí cap a la Torre. Les bicicletes ja estan cansades i algunes d'elles han deixat de funcionar. Problemes mecànics que ens acompanyaran durant tot el viatge. Pel darrera del grup les pujades ja passen factura, i sembla que qualsevol entrebanc seveixi per baixar de la bicicleta i acompanyar-la caminant.

Anem bé! Fotografies, ànims i alguna caiguda tonta que desencadenen rialles dels qui ho han pogut observar.


Després d'unes llargues baixades arribem al castell de Cabrera d'Anoia. Uns es paren i indiquen el camí als del darrera i un parell d'integrants es perden pel camí. Mentres els qui han passat al davant arriben a l'urbanització de Cabrera, els del darrera esperen que arribin els perduts. S'els va a buscar i arriben. Anem a esmorzar. Un quart d'hora per esmorzar i fem la foto de grup. Anem justos de temps.


Creuem l'urbanització i decidim agafar el camí abans que la carretera que ens condueix directament a Canaletes. Un camí divertit amb un paissatge farcit de boira però encantador. Ningú diu res, doncs sembla que la brisa ens fagi callar i disfrutar del descens. Creuem la C-15 per un pas d'animals i toca reagrupament.

Indecisos per escollir entre dos camins n'escollim un, el qual es demostra amb el pas dels minuts que no era l'adeqüat. Ens hem perdut! Estem endinsats al bell mig del bosc. Camins empolsats, rierols que ens fan enfangar una miqueta i una direcció que ens fa pensar que no és la correcte. Alguns de nosaltres estem ben desorientats. De sobte un cotxe que el fem parar, i resulta ser gent d'Igualada. Els consultem la direcció a seguir, i així ho fem. Les pujades passen factura a tots els aventurers i de sobte ... Canaletes! ... la Carretera! ... els cotxes dels nostres amics!

Arribem a Caneletes i es procedeix a l'últim reagrupament. Dos quilómetres de camí esfaltat i ja hem arribat a Can Fuster. Vint-i-vuit quilómetres, tres hores i moltes anècdotes que amb el temps ja anirem explicant.

Ja hem arribat, ara la calçotada, que hi ha gana.




divendres, 2 de febrer del 2007

No al Pla Director de la Conca d'Òdena

Ja fa un temps a la comarca de l'Anoia, s'ha creat una plataforma en contra del Pla Director de la Conca d'Òdena.
Divendres a l’Ateneu Igualadí Josep Puigpelat, número dos d’Unió de Pagesos, participarà en una xerrada titulada “Per què se segueix treballant d’esquena al territori”. L’acte començarà a dos quarts de nou del vespre. També participaran membres de la Permanent de la Unió de Pagesos Comarcal i de la Plataforma per la Retirada del Pla Director.

Josep Puigpelat ha sortit al pas de les declaracions públiques dels grups municipals del PSC i de CiU a l’Ajuntament d’Òdena quan manifestaven el seu acord amb el Pla Director de la Conca d’Òdena, tot atribuint a Unió de Pagesos el seu acord amb el Pla. “Unió de Pagesos no pot estar d’acord amb un Pla Director d’aquestes dimensions. Hem presentat al·legacions en contra perquè l’aplicació del pla significaria la desaparició de moltes explotacions agrícoles. Mai hem dit que hi estàvem d’acord”, ha declarat aquest dirigent sindical agrari anoienc.

Josep Puigpelat considera que cal respectar els pagesos que “els darrers anys han fet importants inversions en les seves explotacions agràries. El pagès no pot viure amb la terra d’una torreta, ni amb mitja hectàrea. El pagès necessita terra per conrear i el Pla Director, per les seves dimensions, representa fer tancar moltes explotacions agràries que ara funcionen. La nostra obligació és acceptar les lleis, però també defensar el conjunt dels pagesos, independentment que algun pagès, a nivell individual, pugui veure-hi algun benefici”.

El responsable d’Unió de Pagesos considera que “amb aquest Pla Director hi ha un evident conflicte d’interessos en l’ús de l’espai. Hem de defensar el que ens toca”. Des del sindicat també esperen “el dictamen que ha de fer el DARP per valorar el Pla Director”. Puigpelat va carregar contra unes manifestacions realitzades per un exalcalde odenenc -vinculat a pagès-, i també contra les fetes per Francesc Jorba, cap del grup municipal de CiU a l’Ajuntament d’Òdena que hauria manifestat a membres de la Plataforma contra el Pla Director, el seu acord amb l’equip de govern -presidit per l’alcalde Francisco Guisado- “perquè Unió de Pagesos hi hauria mostrat el seu acord”. “Que algú em digui quan es va prendre aquest acord i on es va signar perquè jo no he vist cap declaració a favor del Pla Director. Ans al contrari: Unió de Pagesos ha fet al·legacions al Pla. I quan es fan al·legacions és que no s’hi està d’acord. No em consta cap acord en favor del Pla Director. Aquí algú menteix”.

Ara farà cinc mesos que la Comarca de l’Anoia va conèixer el contingut concret del Pla Director de la Conca d’Òdena. A la vista de la proposta de creixement desmesurat i innecessari de la població i del malbaratament del territori i el paisatge més proper, una colla de ciutadans i entitats de diferents pobles de la Conca es van mobilitzar per intentar aturar-lo. Potser l’organització més visible ha estat la Plataforma per la Retirada del Pla Director, que ha proposat el lema “Pel 2026, tenim altres plans, però hi ha hagut altres col·lectius d’anoiencs conscienciats que han fet sentir el seu rebuig al Pla.
(article extret de la Veu digital)